diumenge, 14 d’octubre del 2018
El Festival de Sitges 2018 premia 'Climax' de Gaspar Noé com a millor pel·lícula
CINEMA
El Festival de Sitges 2018 premia 'Climax' de Gaspar Noé com a millor pel·lícula
El NacionalFoto: arte France Cinéma
Barcelona. Dissabte, 13 d'octubre de 2018
1 minut
La pel·lícula Climax del director Gaspar Noé ha guanyat el premi a la millor pel·lícula de la 51ena edició del Festival de cinema de Sitges i el guardó a millor director ha estat per Panos Cosmatos, pel seu treball a Mandy, la cinta protagonitzada per Nicolas Cage.
Climax del director argentí establert a França Gaspar Noé, és una història, situada a mitjans dels anys 90, on 20 joves ballarins de dansa urbana que s'havien reunit per unes jornades de tres dies d'assajos en un internat situat en un bosc, fan el seu últim ball comú i després fan una darrera festa de celebració. L'atmosfera però anirà canviant i una estranya bogeria els atraparà tota la nit. Han estat drogats però tothom desconeix per qui.
La italiana Lazzaro felice, dirigida per Alice Rohrwacher, ha estat també una de les grans triomfadores del palmarès d'enguany a l'emportar-se tres guardons: el premi especial del jurat, el premi de la crítica i el premi jurat jove al millor llargmetratge de gènere fantàstic.
Lazzaro felice és la història de la trobada entre Lazzaro, un jove pagès molt bona persona i molt silenciós, i Tancredi, un jove noble arrogant que s'avorreix a la Inviolata, un petit poble que es troba lluny del món, controlat per la Marquesa Alfonsina de Luna. Els dos segellen la seva peculiar amistat en el moment en què Tancredi organitza el seu propi segrest i demana ajuda a Lazzaro. Aquesta amistat permetrà a Lazzaro travessar el temps i viatjar anys després a la ciutat a buscar el seu amic.
Hasan Majuni ha guanyat el premi a millor actor pel seu paper a Pig, i Andrea Risenborough, millor actriu per la seva actuació a Nancy. Pel que fa el guardo a millor guió, se l'ha endut Au poste! de Quentin Dupieux.
Climax del director argentí establert a França Gaspar Noé, és una història, situada a mitjans dels anys 90, on 20 joves ballarins de dansa urbana que s'havien reunit per unes jornades de tres dies d'assajos en un internat situat en un bosc, fan el seu últim ball comú i després fan una darrera festa de celebració. L'atmosfera però anirà canviant i una estranya bogeria els atraparà tota la nit. Han estat drogats però tothom desconeix per qui.
La italiana Lazzaro felice, dirigida per Alice Rohrwacher, ha estat també una de les grans triomfadores del palmarès d'enguany a l'emportar-se tres guardons: el premi especial del jurat, el premi de la crítica i el premi jurat jove al millor llargmetratge de gènere fantàstic.
Lazzaro felice és la història de la trobada entre Lazzaro, un jove pagès molt bona persona i molt silenciós, i Tancredi, un jove noble arrogant que s'avorreix a la Inviolata, un petit poble que es troba lluny del món, controlat per la Marquesa Alfonsina de Luna. Els dos segellen la seva peculiar amistat en el moment en què Tancredi organitza el seu propi segrest i demana ajuda a Lazzaro. Aquesta amistat permetrà a Lazzaro travessar el temps i viatjar anys després a la ciutat a buscar el seu amic.
Hasan Majuni ha guanyat el premi a millor actor pel seu paper a Pig, i Andrea Risenborough, millor actriu per la seva actuació a Nancy. Pel que fa el guardo a millor guió, se l'ha endut Au poste! de Quentin Dupieux.
divendres, 5 d’octubre del 2018
Sitges 2018: una odissea de cinema fantàstic Sitges 2018: una odissea de cinema fantàstic
Sitges 2018: una odissea de cinema fantàstic
ActualitatFestival de SitgesFestivals i activitatsMón Fantàstic 3 d'octubre de 2018
Ha arribat el dia! Comença la 51 edició de la cita cinèfila més important de l’any: el Festival de Sitges.
Segurament caldrien molts articles per explicar tot el que passa
aquests dies al Garraf així que per no fer una peça quilomètrica millor
consulta la nostra Secció específica del Festival. Prepareu-vos perquè això és només un tastet que del hi ha…
Enguany hi ha una bona colla de
presències estel·lars. Dos dels convidats estrella de ben segur
acapararan els flaixos dels periodistes i els selfies dels fans. Els
actors Nicolas Cage i Ed Harris (que per cert van treballar junts a la pel·lícula The Rock i National Tresure 2)
rebran el Gran Premi honorífic del certamen en algun moment del 4 al 15
d’octubre. Cage, a més aprofitarà la seva presència per presentar el
seu darrer film, Mandy, on se’l podrà veure molt boig buscant venjança.
Una altra gran presència serà la del director John Carpenter que visitarà Sitges per oferir un concert amb les bandes sonores de les seves pel·lícules –creades per ell mateix– entre les que destaca La noche de Halloween,
el clàssic de terror que celebrarà el seu 40è aniversari al Festival.
Serà l’únic show de Carpenter a tot l’Estat espanyol dins el seu tour
europeu. El concert se celebrarà dissabte 13 d’octubre a l’Auditori
Meliá Sitges.
Aquests grans noms de l’escena
nord-americana se sumen a les presències confirmades: el director Peter
Weir, les actrius Pam Grier, Ron Perlman, Traci Lords, Helga Liné i
l’actor Ron Perlman, tots ells premiats en aquesta edició del Festival.
Ah i per si fos poc Michael Nigh Syamalan es deixarà caure per Sitges per presentar un tastet del seu últim film Glass.
El fantàstic català surt a escena
Més enllà dels convidats a Sitges toca
veure molt de cine. Entre les novetats i preestrenes que podrem veure
enguany destaquen alguns films catalans confirmat. Com ja vam anunciar a
El cinèfil, la producció catalana El año de la plaga –adaptació de la novel·la de Marc Pastor L’any de la plaga– dirigida per Carlos Martín Ferrera, es presentarà a la Secció Oficial de Sitges 2018.
També veurem volar per primer cop un Súper López amb la cara de Dani Rovira i ens quedarem bocabadats amb una Barcelona de Gangsters al film La sombra de la Ley. També de collita catalana són dos documentals amb el cinema com a rerefons. Parlem de Sad Hill Unearthed sobre el mític cementiri de The Good, the bad and the ugly i Jack Taylor testigo del fantástico. Després del seu documental Herederos de la bestia,
el responsable de la secció Brigadoon del Festival de Sitges torna a la
no ficció sobre cine amb una pel·lícula que explica narrat pel propi
Jack Taylor l’experiència d’un actor nord-americà afincat al cinema
europeu.
Un mon fantàstic
Seguint amb parla llatina, les cinematografies iberoamericanes estaran molt presents a la Secció Oficial amb films argentins com Animal, d’Armando Bo II, i Muere, monstruo, muere, d’Alejandro Fadel. La colombiana Siete cabezas, de Jaime Osorio Márquez i la portuguesa Diamantino, de Gabriel Abrantes i Daniel Schmidt, confirmen el bon moment del gènere en aquests territoris. Des del Japó ens arriben Inuyashiki, de Shinsuke Sato, adaptació del manga de ciència ficció Hiroya Oku; Laplace’s Witch, la nova incursió en el thriller de Takashi Miike, i Maquia: When the Promised Flower Blooms, l’anime dirigit a quatre mans pel realitzador Toshiya Shinohara i la guionista Mari Okada, que debuta en la direcció.
El cinema nord-americà de factura més independent tindrà també un pes destacat a la Secció Oficial amb títols com Elizabeth Harvest, de Sebastian Gutiérrez; Clara, d’Akash Sherman; I Think We’re Alone Now, de Reed Morano, amb Peter Dinklage i Elle Fanning; Nancy, de Christina Choe, amb Steve Buscemi; Prospect, de Christopher Caldwell i Zeek Earl, i The Man Who Killed Hitler and then The Bigfoot, de Robert D. Krzykowski.
Sitges 2018 confirma el talent de
directors que han passat pel certamen en altres edicions, acollint les
seves noves produccions. És el cas del nord-americà Jim Hoskins, que va
sorprendre l’any 2016 amb The Greasy Strangler i torna ara amb An Evening with Beverly Luff Linn; el francès Quentin Dupieux, director de títols com Réalité, Wrong Cops o Rubber, que presentarà Au Poste!; la polonesa Agnieszka Smoczynska, directora de The Lure (Sitges 2015) amb Fugue; l’iranià Mani Haghighi (A Dragon Arrives!, Sitges 2016) amb Pig, i el canadenc Colin Minihan (Grave Encounters, It Stains the Sands Red amb What Keeps You Alive. La secció Òrbita dedicada al thriller, l’acció i l’aventura s’obrirà amb Asher, de Michael Caton-Jones, protagonitzada per Ron Perlman, que serà a Sitges per presentar la pel·lícula i rebre un premi honorífic.
També s’hi presentaran Arctic, de Joe Penna, amb Mads Mikkelsen; Galveston, de Mélanie Laurent, amb Elle Fanning; Operation Red Sea, un dels majors èxits de la història del cinema xinès, dirigit per Dante Lam, i The Spy Gone North, de Yun Jong-bin.
Anima’t i noves visions
Les últimes produccions d’animació seran al Festival, que projectarà Chuck Steel: Night of the Trampires, de Michael Mort, una sàtira del cinema de terror; el film rus en stop motion Hoffmaniada, d’Stanislav Sokolov; l’anime Liz and the Blue Bird, de Naoko Yamada, i la brasilera Tito e os pássaros, de Gustavo Steinberg, Gabriel Bitar i André Catoto.
La secció Noves Visions presenta una
selecció de títols que explora noves vies narratives, amb una destacada
presència europea, com en el cas de Domestique, d’Adam Sedlák; Ederlezi Rising, de Lazar Bodroza; Involution, de Pavel Khvaleev; Luz, de Tilman Singer, o The Invocation of Enver Simaku, de l’alacantí Marco Lledó Escartín. De Brasil arriba O clube dos canibais, de Guto Parente. Àsia també juga un paper destacat a la secció, amb films com el japonès One cut of the Dead, de Shinichiro Ueda; el filipí Season of the Devil, de Lav Diaz i la coproducció entre Tailàndia, Hong Kong i Japó, Ten Years Thailand, dirigida de forma conjunta per Apichatpong Weerasethakul, Aditya Assarat, Wisit Sasanatieng i Chulayarnnon Siriphol.
Panorama Fantàstic i Brigadoon
Amb un marcat caràcter independent, Panorama Fantàstic portarà el terror més arriscat. Un dels films destacats és St. Agatha, de Darren Lynn Bousman, director de les entregues II, III i IV de la saga Saw i de títols que han passat per Sitges, com Mother’s Day, 11-11-11 o Abattoir. Un altre conegut del Festival, el mexicà Isaac Ezban (El incidente, Los parecidos) hi presentarà Parallel. Altres produccions destacades que es podran veure en aquesta secció són A Rough Draft, de Sergey Mokritsky; Cam, de Daniel Goldhaber; Incredible Violence, de G. Patrick Condon; The Dark, de Justin P. Lange; The Liquidator, de Xu Jizhou o The Ranger, de Jenn Wexler, moltes d’elles operes primes.
La secció Brigadoon portarà com a plats forts la projecció de quatre documentals destacats. Navajeros, censores y nuevos realizadores, de R. Robles Rafatal, centrat en el naixement i desenvolupament del cinema quinqui; Director Z, el vendedor de ilusiones, d’Oskar Teixidor, sobre el cineasta basc José María Zabalza; Goodbye Ringo, de Pere Marzo Font, sobre els mítics estudis d’Esplugues City, escenari de multitud d’spaghetti western, i La venganza de Jairo, de Simon Hernández, centrat en el realitzador colombià Jairo Pinilla, que va visitar Sitges en l’edició 2013.
Brigadoon també homenatjarà el director
italià Umberto Lenzi –desaparegut l’octubre passat– que l’any 2008 va
rebre el Premi Nosferatu. Entre les pel·lícules que s’hi podran veure es
troben La guerra del hierro (1983), Una droga llamada Hellen (1970) i La invasión de los zombies atómicos
(1980). El Premi Nosferatu, com ja es va anunciar, recau en aquesta
edició en l’actriu alemanya Helga Liné, que serà a Sitges presentant Terror (1963), d’Alberto de Martino, i una sessió especial d’El espanto surge de la tumba (Carlos Aured, 1972).
JR Armadàs Director d'El cinèfil
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.dijous, 4 d’octubre del 2018
Els vint films, noms i actes més destacats del festival de Cinema Fantàstic de Sitges
03.10.2018 22:00
Fins al 14 d’octubre, el millor del cinema fantàstic i de terror serà a Sitges, on es fa el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
Durant onze dies, el festival serà un gran aparador on es mostraran les
últimes propostes d’aquests gèneres: s’hi projectaran més de 250 films
de diversos països. Amb una programació que inclou tant les grans
produccions com les petites joies del cinema independent més arriscat,
el certamen és el capdavanter dels festivals del món especialitzats en
aquest gènere.
Un dels temes centrals d’enguany és el 50è aniversari del film de Stanley Kubrick 2001 Una odissea de l’espai. Per això, el cartell i la posada en escena s’inspiren en aquesta obra mestra de 1968, i també per aquest motiu el certamen el clourà una versió remasteritzada del film. Aquest també serà un Festival de Cinema de Sitges amb grans noms: Tilda Swinton, Nicolas Cage, Ed Harris i Peter Weir (director d’El show de Truman, El club dels poetes morts i Master and Commander) són alguns dels més destacats.
Aquests són els vint noms, films i actes més rellevants del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya d’enguany:
Obertura amb un ‘remake’ de Dario Argento. Per a la inauguració del festival, s’ha seleccionat l’esperada nova versió del clàssic de 1977 de Dario Argento Suspiria. Dirigit per Luca Guardagnino (responsable de Call me by your name) i protagonitzat per Tilda Swinton, el film és una de les cintes que més expectació desperta entre els amants del cinema de terror.
Remirar ‘2001: Una odissea de l’espai’. El leitmotiv del festival d’enguany s’inspira en aquesta obra mestra de Stanley Kubrick de 1968. Per això, com que enguany fa cinquanta anys que es va estrenar, durant la gala de cloenda es tornarà a projectar el film restaurat en 4k.
Tilda Swinton, l’actriu més enigmàtica. L’actriu britànica rebrà el Gran Premi Honorífic en reconeixement a una trajectòria que brilla pel seu talent, versatilitat i una predilecció per un cinema atrevit i independent. Entre els títols que ha protagonitzat destaquen Orlando, Burn after reading, The curious case of Benjamin Button i The Grand Hotel Budapest.
Nicholas Cage també fa terror. Un dels rostres més populars de la gran pantalla rebrà el Gran Premi Honorífic del festival. Durant la seva carrera, l’actor californià ha protagonitzat èxits de tots els gèneres, amb una notable predilecció per l’acció i el terror. A més, presentarà Mandy, el film de terror de Panos Cosmatos que protagonitza.
Ed Harris, un actor fantàstic. L’actor, productor i director nord-americà també rebrà el màxim reconeixement del festival, el Gran Premi Honorífic. La carrera de Harris està farcida d’èxits i grans interpretacions en el gènere fantàstic: Apollo 13, The rock, The Truman show, etc.
Peter Weir, el pare de ‘The Truman show’. El director australià, una de les grans figures del cinema contemporani, rebrà el Gran Premi Honorífic del festival i serà homenatjat amb la projecció d’un dels seus films icònics: The Truman show (1998).
Night Shyamalan: una carrera dedicada al gènere fantàstic. El director nord-americà d’origen indi visitarà Sitges per presentar un tast del seu esperat nou film, Glass, i rebrà el Gran Premi Honorífic del certamen. Shyamalan ha destacat per una carrera vinculada sempre al gènere fantàstic amb títols imprescindibles com The sixth sense, Unbreakable, Signs o Split.
Pam Grier, musa de Tarantino. Amb més de cent títols, aquesta actriu nord-americana és la gran diva de la blaxploitation. Ha col·laborat amb directors com ara John Carpenter o Tim Burton, encara que va ser Quentin Tarantino qui la va immortalitzar amb el paper de Jackie Brown el 1997. Enguany, l’actriu rebrà el premi Màquina del Temps.
John Carpenter, la banda sonora de la por. Una de les figures essencials del cinema de terror de culte d’aquestes últimes dècades serà un dels convidats estel·lars. A més, exhibirà el seu talent com a compositor de bandes sonores amb un concert molt especial.
L’última de Lars Von Trier. A The House that Jack built, Lars von Trier presenta un film que capgira amb ironia el relat de l’assassí en sèrie i aprofundeix en els lligams entre art i violència. I ho fa, tot plegat, des de l’autoconsciència: el director danès filma el psicòpata per reflexionar sobre la seva pròpia obra.
L’opció de Netflix. Un dels títols destacats de la secció oficial està dirigit per un vell conegut del festival, el director gal·lès Gareth Evans. El realitzador, que va revolucionar el gènere d’acció amb The raid, presentarà la producció de Netflix Apostle, un enjòlit fosc ambientat en el món de les sectes a l’Anglaterra de començament del segle XX.
El film polèmic. A la secció oficial, també hi competirà una de les cintes més polèmiques de la temporada: Assassination nation. Ambientada a la ciutat nord-americana de Salem, segueix les peripècies de quatre noies acusades de robatori i perseguides com si fossin de les bruixes del nostre temps.
Terror durant la Segona Guerra Mundial. Overlord és una de les propostes estrella del festival: produïda per Bad Robot, la companyia de J.J. Abrams, ha estat dirigida per Julius Avery. Retrata la vigília del dia D, moment en què un grup de soldats aliats són enviats a la França ocupada pels nazis on els espera un laboratori d’allò més terrorífic.
Una dona en crisi. A Fugue, la directora polonesa Agnieszka Smoczynska explica la història d’una dona misteriosa que no sap ni qui és ni on és. El misteri no es resol fins passats dos anys, quan la família la troba i la força a recuperar el seu lloc com a mare, esposa i filla.
Pànic a l’estil indi. Dirigida per Rahi Anil Barve i Adesh Prasad, la cinta Tumbbad és farcida de mitologia tradicional índia. El film, que va obrir la Setmana de la Crítica a Venècia, és un conte terrorífic en què la recerca d’un tresor amagat en una mansió portarà a l’horror extrem.
Samurais assassins. El director japonès Shinya Tsukamoto és un dels realitzadors habituals del festival. Després d’haver-se submergit en la II Guerra Mundial en el film anterior, ara explora el pes de la violència en l’època samurai amb Killing.
El terror fet musical. Gaspar Noé, un dels enfants terribles del gènere, presenta a Clímax un musical que també és un viatge a l’infern. Els ballarins d’una companyia de dansa acaben tancats en un local on es fa una festa que transcorre entre ballarugues i salvatjades.
‘Halloween’: la cinta que va inventar l’slasher‘. Aquest popular film de 1978 va donar origen a un subgènere conegut com a slasher, que va dominar el cinema de terror de final dels anys setanta 1970 i durant la dècada dels vuitanta. Per això, el festival ofereix una àmplia retrospectiva i un concert a càrrec de John Carpenter, l’encarregat de la seva inquietant banda sonora.
L’adaptació de ‘L’any de la plaga’. La producció catalana El año de la plaga, una adaptació de la novel·la de Marc Pastor, es presentarà a la secció oficial. Coproduïda per Televisió de Catalunya, la cinta és protagonitzada per Ivan Massagué, Ana Serradilla, Miriam Giovanelli, Silvia Abril i Juanra Bonet.
No és el festival de Sitges si no hi ha ‘zombie walk‘. Al marge del cinema, el festival de Sitges s’ha fet molt popular per la cercavila de zombies que s’hi fa cada any. Serà dissabte i centenars de persones caracteritzades com a morts vivents recorreran els carrers de la vila.
Un dels temes centrals d’enguany és el 50è aniversari del film de Stanley Kubrick 2001 Una odissea de l’espai. Per això, el cartell i la posada en escena s’inspiren en aquesta obra mestra de 1968, i també per aquest motiu el certamen el clourà una versió remasteritzada del film. Aquest també serà un Festival de Cinema de Sitges amb grans noms: Tilda Swinton, Nicolas Cage, Ed Harris i Peter Weir (director d’El show de Truman, El club dels poetes morts i Master and Commander) són alguns dels més destacats.
Aquests són els vint noms, films i actes més rellevants del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya d’enguany:
Obertura amb un ‘remake’ de Dario Argento. Per a la inauguració del festival, s’ha seleccionat l’esperada nova versió del clàssic de 1977 de Dario Argento Suspiria. Dirigit per Luca Guardagnino (responsable de Call me by your name) i protagonitzat per Tilda Swinton, el film és una de les cintes que més expectació desperta entre els amants del cinema de terror.
Remirar ‘2001: Una odissea de l’espai’. El leitmotiv del festival d’enguany s’inspira en aquesta obra mestra de Stanley Kubrick de 1968. Per això, com que enguany fa cinquanta anys que es va estrenar, durant la gala de cloenda es tornarà a projectar el film restaurat en 4k.
Tilda Swinton, l’actriu més enigmàtica. L’actriu britànica rebrà el Gran Premi Honorífic en reconeixement a una trajectòria que brilla pel seu talent, versatilitat i una predilecció per un cinema atrevit i independent. Entre els títols que ha protagonitzat destaquen Orlando, Burn after reading, The curious case of Benjamin Button i The Grand Hotel Budapest.
Nicholas Cage també fa terror. Un dels rostres més populars de la gran pantalla rebrà el Gran Premi Honorífic del festival. Durant la seva carrera, l’actor californià ha protagonitzat èxits de tots els gèneres, amb una notable predilecció per l’acció i el terror. A més, presentarà Mandy, el film de terror de Panos Cosmatos que protagonitza.
Ed Harris, un actor fantàstic. L’actor, productor i director nord-americà també rebrà el màxim reconeixement del festival, el Gran Premi Honorífic. La carrera de Harris està farcida d’èxits i grans interpretacions en el gènere fantàstic: Apollo 13, The rock, The Truman show, etc.
Peter Weir, el pare de ‘The Truman show’. El director australià, una de les grans figures del cinema contemporani, rebrà el Gran Premi Honorífic del festival i serà homenatjat amb la projecció d’un dels seus films icònics: The Truman show (1998).
Night Shyamalan: una carrera dedicada al gènere fantàstic. El director nord-americà d’origen indi visitarà Sitges per presentar un tast del seu esperat nou film, Glass, i rebrà el Gran Premi Honorífic del certamen. Shyamalan ha destacat per una carrera vinculada sempre al gènere fantàstic amb títols imprescindibles com The sixth sense, Unbreakable, Signs o Split.
Pam Grier, musa de Tarantino. Amb més de cent títols, aquesta actriu nord-americana és la gran diva de la blaxploitation. Ha col·laborat amb directors com ara John Carpenter o Tim Burton, encara que va ser Quentin Tarantino qui la va immortalitzar amb el paper de Jackie Brown el 1997. Enguany, l’actriu rebrà el premi Màquina del Temps.
John Carpenter, la banda sonora de la por. Una de les figures essencials del cinema de terror de culte d’aquestes últimes dècades serà un dels convidats estel·lars. A més, exhibirà el seu talent com a compositor de bandes sonores amb un concert molt especial.
L’última de Lars Von Trier. A The House that Jack built, Lars von Trier presenta un film que capgira amb ironia el relat de l’assassí en sèrie i aprofundeix en els lligams entre art i violència. I ho fa, tot plegat, des de l’autoconsciència: el director danès filma el psicòpata per reflexionar sobre la seva pròpia obra.
L’opció de Netflix. Un dels títols destacats de la secció oficial està dirigit per un vell conegut del festival, el director gal·lès Gareth Evans. El realitzador, que va revolucionar el gènere d’acció amb The raid, presentarà la producció de Netflix Apostle, un enjòlit fosc ambientat en el món de les sectes a l’Anglaterra de començament del segle XX.
El film polèmic. A la secció oficial, també hi competirà una de les cintes més polèmiques de la temporada: Assassination nation. Ambientada a la ciutat nord-americana de Salem, segueix les peripècies de quatre noies acusades de robatori i perseguides com si fossin de les bruixes del nostre temps.
Terror durant la Segona Guerra Mundial. Overlord és una de les propostes estrella del festival: produïda per Bad Robot, la companyia de J.J. Abrams, ha estat dirigida per Julius Avery. Retrata la vigília del dia D, moment en què un grup de soldats aliats són enviats a la França ocupada pels nazis on els espera un laboratori d’allò més terrorífic.
Una dona en crisi. A Fugue, la directora polonesa Agnieszka Smoczynska explica la història d’una dona misteriosa que no sap ni qui és ni on és. El misteri no es resol fins passats dos anys, quan la família la troba i la força a recuperar el seu lloc com a mare, esposa i filla.
Pànic a l’estil indi. Dirigida per Rahi Anil Barve i Adesh Prasad, la cinta Tumbbad és farcida de mitologia tradicional índia. El film, que va obrir la Setmana de la Crítica a Venècia, és un conte terrorífic en què la recerca d’un tresor amagat en una mansió portarà a l’horror extrem.
Samurais assassins. El director japonès Shinya Tsukamoto és un dels realitzadors habituals del festival. Després d’haver-se submergit en la II Guerra Mundial en el film anterior, ara explora el pes de la violència en l’època samurai amb Killing.
El terror fet musical. Gaspar Noé, un dels enfants terribles del gènere, presenta a Clímax un musical que també és un viatge a l’infern. Els ballarins d’una companyia de dansa acaben tancats en un local on es fa una festa que transcorre entre ballarugues i salvatjades.
‘Halloween’: la cinta que va inventar l’slasher‘. Aquest popular film de 1978 va donar origen a un subgènere conegut com a slasher, que va dominar el cinema de terror de final dels anys setanta 1970 i durant la dècada dels vuitanta. Per això, el festival ofereix una àmplia retrospectiva i un concert a càrrec de John Carpenter, l’encarregat de la seva inquietant banda sonora.
L’adaptació de ‘L’any de la plaga’. La producció catalana El año de la plaga, una adaptació de la novel·la de Marc Pastor, es presentarà a la secció oficial. Coproduïda per Televisió de Catalunya, la cinta és protagonitzada per Ivan Massagué, Ana Serradilla, Miriam Giovanelli, Silvia Abril i Juanra Bonet.
No és el festival de Sitges si no hi ha ‘zombie walk‘. Al marge del cinema, el festival de Sitges s’ha fet molt popular per la cercavila de zombies que s’hi fa cada any. Serà dissabte i centenars de persones caracteritzades com a morts vivents recorreran els carrers de la vila.
divendres, 28 de setembre del 2018
El Festival de Sitges més femení
El Festival de Sitges més femení
Cinc actrius seran guardonades en una edició en què cinc realitzadores presenten films a la secció oficial
Sitges viurà l'edició més femenina | Festival de Sitges
Tilda Swinton, Pam Grier, Josie Ho, Traci Lords i Helga Liné són les cinc dones a les que el Festival de Sitges vol retre homenatge aquest any pel seu treball dins del gènere fantàstic. El 1992 i de la mà d’una altra dona, la realitzadora britànica Sally Potter, la camaleònica Tilda Swinton feia els primers passos en el gènere amb Orlando. No ha parat des d'aleshores. Amb prop de setanta títols al llarg de la seva carrera, Swinton serà una de les grans estrelles de la gala inaugural de Sitges 2018, quan rebi el Gran Premi Honorífic del Festival abans que es pugui veure Suspiria, el seu últim treball fins el moment, pel·lícula que inaugura Sitges 2018.
Amb més de 100 títols a l’esquena, Pam Grier és la gran diva de la blaxploitation. Protagonista d’infinitat de títols durant els anys 70, com The Big Bird Cage (1972) o Coffy (1973), l’actriu ha col·laborat amb directors com John Carpenter o Tim Burton, encara que seria Quentin Tarantino qui la immortalitzés amb el seu paper de Jackie Brown el 1997. Aquest any l’actriu rebrà el Premi Màquina del Temps. Un premi que també anirà a parar a mans de l’actriu, cantant i productora Josie Ho, un dels noms més interessants del cinema de Hong Kong de les dues últimes dècades. El seu rostre ha passat per Sitges en cintes com Exiled de Johnnie To, Motorway de Soi Cheang o l’slasher signat por Pang Ho-cheung, Dream Home.
Actriu, cantant, model, escriptora, productora i directora, Traci Lords ha treballat a les ordres de directors com John Waters i ha fonamentat una carrera en el gènere fantàstic amb títols com Blade, Excision o la sèrie The Tommyknockers. L’actriu Helga Liné comptava 40 anys quan el 1972 va rodar una de les pel·lícules referencials de la seva carrera, Pánico en el Transiberiano del director espanyol Eugenio Mira, i va ser guardonada al Festival de Sitges. Aquest any torna de nou per rebre el Premi Nosferatu i presentar una retrospectiva a la secció Brigadoon, en la qual destaquen els títols Horror (1963) o La casa (1976).
Tretze mirades fantàstiques de dona a Sitges 2018
- Secció Oficial. La realitzadora polonesa Agnieszka Smoczynska –que va presentar a Sitges The Lure el 2015– presenta Fugue, el drama d’una dona que després d’estar dos anys desapareguda és forçada a tornar a la seva vida prèvia. D’Itàlia procedeix Lazzaro Felice, tercera pel·lícula de la guionista i realitzadora Alice Rohrwacher, que va entusiasmar a Cannes on es va emportar el premi al millor guió amb aquesta cinta a mig camí entre el conte, el realisme màgic, el drama social i la ciència ficció. Nancy és l’opera prima de la nord-americana Christina Choe, que va passar a principis d’any pel Festival de cinema de Sundance.
- A la Secció Oficial Discovery l’espectador es desplaçarà del western a l’anime gràcies a dues dones que debuten en la direcció: la japonesa Mari Okada que després d’escriure el llibret d’El himno del corazón inicia la seva carrera com a directora amb Maquia, la història d’una dona que té el poder de no envellir i un nadó de què es fa càrrec; i la nord-americana Emma Tammi que presenta The Wind, un western sobrenatural. Finalment, la veterana realitzadora francesa Claire Denis viatja a l’espai amb High Life, la seva última producció, que va tenir la seva estrena mundial al Festival de Cinema de Toronto.
Però la presència femenina també es reparteix en la resta de seccions del festival. La directora de cinema francesa Melanie Laurent estarà present a la secció Òrbita amb Galveston, film basat en la novel·la homònima de Nic Pizzolatto que segueix un assassí de Nova Orleans en els seus últims dies.
- A Panorama, la productora Jenn Wexler debuta en la direcció amb The Ranger, on un grup d’adolescents que està intentant escapar de la policia es toparà amb un expeditiu ranger. L’australiana Lisa Downs explora al documental Life After Flash, presentat a la secció Panorama Documenta, la icona popular generada arran del personatge Flash Gordon, i la britànica Aislinn Clarke debuta en la direcció amb The Devil’s Doorway, a la secció Midnight-X-treme, una de les pel·lícules independents de terror més sorprenents de l’any.
Per la seva banda, la directora espanyola Laura Alvea, una de les professionals de l’audiovisual andalús més actives en l’actualitat, presenta a la secció Noves Visions Ánimas, un thriller psicològic de terror que transporta l’espectador a un viatge al·lucinatori en què la línia entre la realitat i el malson es tornarà borrosa. A la secció Anima’t hi haurà una doble representació femenina: d’una banda la nord-americana Nina Paley, que reinterpreta a Seder-Masochism la festa de la Pasqua a ritme de musical ple de temes pop i, de l’altra, la japonesa Naoko Yamada –que va enlluernar la crítica amb el seu anterior treball, A Silent Voice–, i que aquest any presenta Liz and the Blue Bird on explora la joventut del seu país.
Presència femenina també en els jurats de Sitges 2018
La presència femenina també està present en els jurats de les diferents seccions oficials del Festival. L’actriu i productora Carolina Bang, una de les protagonistes de Las brujas de Zugarramurdi a més d’exercir com a productora executiva a films com 70 Binladens, junt a la programadora suïssa Anaïs Emery, una de les fundadores del Neuchâtel International Fantastic Film Festival el 1999 i la seva directora artística des de 2005, conformen el jurat de la Secció Oficial Fantàstic de Sitges 2018.
A més trobem, entre altres, a l’actriu, cantant i productora de Hong Kong Josie Ho al jurat de Blood Window-Méliès, l’actriu Cristina Klebe a la secció Òrbita, la programadora Loles Fanlo, com a jurat de Brigadoon, i Marta Ordeig, especialista en realitat virtual, al jurat d’Slatix Sitges Cocoon.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
dijous, 20 de setembre del 2018
dimecres, 29 d’agost del 2018
RECORDANCES CERVERINES-Prop de Hollywood.Gran exposició a la Filmoteca de Catalunya.Dels cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau. ( 1 de 2).
Escrits del Victor
23-25.06.18
RECORDANCES CERVERINES
RECORDANCES CERVERINES 18-A-1
Prop de Hollywood.Gran exposició a la Filmoteca de Catalunya.Dels cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau. ( 1 de 2).
De nou torno a recuperar les Recordances Cerverines, i aquesta vegada ho faig, perquè fa uns dies i de retom veig a TV3 o en el 33, que parlaven d'una exposició antològica que hi havia a la Filmoteca de Catalunya,- això ho vaig saber més tard- , d'un o uns fotògrafs sobre cinema, - i tampoc no ho vaig entendre, ni guipar gaire bé- però el que si vaig veure -de passada - fou la fotografía en blanc i negre de la Sofia Loren, on l'actriu italiana anava abillada de Gimena de la pel.licula El Cid o una cosa així, i estava fumant en un descans,- precisament aquesta foto és el cartell oficial de l'exposició,- després comprovà que m' havia errat. Però el que sí que em passà, de cop i volta pel magí, i em preguntà: “ No serien pas els Gómez Grau, els fotògrafs del carrer Major de Cervera, que des de fa anys es dedicaven al món del cinema...i molt al de Hollywood...?”, cosa que comentà als altres estadants que miràvem junts la tv., i així em quedà el dubte. Però dies després tornaren ha passar l'anunci a TV3, i ho poguè veure en una certa tranquil-litat,-fixant-m'hi més- encara que era curtíssim, i d'aquesta manera comprovà, - com havia intuït ,- i que evidentment, ho vaig endevinar, ja es tractava dels germans cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau, que es veu que anys enrere havien donat el seu fons fotogràfic a la Filmoteca de Catalunya, ara una vegada inventariat i digitalitzat el material donat, fan una macro exposició i que durarà del 7 de juny fins al 16 de setembre.
Sí que eren en Claudi i Frederic Gómez Grau que des dels voltants dels anys 60 o abans, es dedicaren a fer fotos de cinema, principalment a Foto Fixa ( Unes fotos que en aquelles èpoques, es feien en blanc i negre, i que servien per al muntatge de les pel-lícules i/o principalment per posar a les cartelleres i així la gent sabia de que es tractava la pel-lícula en qüestió- l'ara film-). A partir d'aquí van fer tota una sèrie de fotogràfies dedicades al món de cinema, i és el que hom i de reüll , vegué a TV3, - i per cert la fotografía en blanc i negre de la Sofia Loren, que hom digué, que anava abillada de la Gimena d' El Cid. Doncs no ho era l'aturada que feia la Loren, era de la pel-lícula La caiguda de l’Imperi romà, del productor Samuel Bronston, com ho era El Cid. A partir d'aquí quedà pensatiu, recordant temps d'enrera i variats a Cervera, hi pensà: “Puc escriure sobre això...”.
Fou llavors, quan se'm posaren en marxa de nou, de debò, una part de les neurones on hi tinc les Recordances Cerverines, i expremer-me aquestes a partir dels Gómez Grau veig claríssim el que narraré, i és això:
“Hom que és fill del Carrer Major de Cervera, concretament de Cal Massot,97, al pis de dalt de la casa pairal ara anomenada Fundació Casa Dalmases (que un altre dia en parlarem).És per això que encara era molt jove, conegué ambdós germans fotògrafs Claudi i Frederic Gómez Grau, ja que la casa familíar, així com el seu estudi-botiga estaven davant per davant,-em sembla- hi ha uns centenars de metres d'on jo vivia, al final de les voltes a má dreta en direcció a la Pl.Major, ara prop del Museu-Casa Duran i Sampere, i del Museu Marc Màrquez.”
“Al Claudi Gómez Grau ,no el vaig conèixer pas molt, ja que era 13 anys més gran que en Frederic i jo era un xic,i a més fou el primer que marxà a fer de foto-fixa al món del cinema, diuen que fou fitxat pel Samuel Bronston,i que de jovenet havia fet documentals de la Segarra i de Cervera, i el que no sé si havia participat en el rodatge de “El Judas”, dirigida per l'Ignacio F. Iquino, amb actors de la Passió d'Olesa, o bé a “La Pecadora”, del mateix director i rodada una mica a Cervera mateix”
“ Al seu germá Frederic el coneixia molt més, ja que vivia a la carretera de Tàrrega, un lloc on en unes èpoques glorioses hi anava a jugar, molt i molt , amb l'amic Francesc Bravo (traspassat el 1995), la filla d 'en Frederic, la Montserrat Gómez (un amor meu, platònic de joventut ), i la Maria del Carme Estany,( que ens hem tornat a trobar, ara de grans), i altres que no em passem pel magí. De fet, recordo força, - i d'això ja fa molts anys, als voltants dels 60 -, quan tota la família del Frederic,- amb el meu amor platònic juvenil inclòs-, es traslladaren a Madrid per treballar de fort a l'indústria del cinema i sobretot a l'americana que sobretot es rodava a la Meseta, hi ha Esplugues City , per allò d'estar “Prop de Hollywood ”.
Prop de Hollywood. Fotografies de Claudi i Frederic Gómez Grau, la nova exposició de la Filmoteca.
Partint del títol de l'exposició, entre altres coses farem un resum, de la mostra dels fotògrafs cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau, així d'aquesta manera:
El passat 7 de juny és va inaugurar a Filmoteca de Catalunya, l'exposició que porta per títol Prop de Hollywood, i que està feta a partir d'una mostra representativa d'un fons de més de 6000 fotogràfies de cinema dels fotògrafs cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau, i que aquests germans cediren a aquesta entitat catalana. A una inauguració,on hi hagué gran presència familiars dels fotògrafs.
Continuará.
Fins a la següent que continuarem les Recordances Cerverines, dedicades als cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau.
Víctor Lluelles i CardonaEl remake de ‘Suspiria’ obrirà el Festival de Sitges
El remake de ‘Suspiria’ obrirà el Festival de Sitges
ActualitatMón Fantàstic 29 d'agost de 2018
L’espera ja té recompensa. El Festival de Sitges ha fet públic quin serà el film amb el qual obrirà la 51a edició que se celebrarà del 4 al 14 d’octubre. Es tracta de Suspiria, el remake de l’obra homònima de Dario Argento que ha dirigit el també italià Luca Guadagnino (Call me by your name).
A més una de les protagonistes del film, Tilda Swinton, rebrà a Sitges el Gran Premi Honorífic en reconeixement a una trajectòria on el cinema fantàstic ha tingut molt de protagonisme Entre els títols que ha protagonitzat destaquen Orlando (Sally Potter, 1992), Adaptation (Spike Jonze, 2002), Quemar después de leer (Joel i Ethan Coen, 2008), El curioso caso de Benjamin Button (David Fincher, 2008), Tenemos que hablar de Kevin (Lynne Ramsay, 2011), Snowpiercer (Bong Joon-ho, 2013), El Gran Hotel Budapest (Wes Anderson, 2014), Dr. Strange (Scott Derrickson, 2016) i Okja (Bong Joon-ho, 2017).
Una nova versió sense caure en la còpia
El director Luca Guadagnino farà la seva primera incursió en el giallo amb la direcció de Suspiria, un remake del clàssic homònim del 1977 de Dario Argento. Dakota Johnson (Triologia cinquanta ombres), Tilda Swinton (Isla de perros), Chloë Grace Moretz (Carrie), Mia Goth (Nymph()omaniac) i Jessica Harper, protagonista de la pel·lícula original.
Dakota Johnson interpreta Susie Bannion,
una jove i ambiciosa ballarina que s’instal·la a Berlín per rebre
classes en una prestigiosa escola de ballet. De seguida descobrirà que alguna cosa fosca comença a tenir lloc a l’acadèmia,
una foscor que devora la directora artística, a la mateixa Susie i
també a un afligit psicoterapeuta interpretat per Lutz Ebersdorf. Tots
hauran de fer front a aquest malson. Com es pot veure al
tràiler Guadagnino no ha optat tant per la còpia del clàssic dels
setanta com per una versió lliure on segurament seran introduïts força
elements inquietants de l’original. El que ha descartat és fer servir la
mateixa paleta de colors que Argento va usar en el seu icònic film.
diumenge, 11 de març del 2018
«La noche de Halloween» celebrarà els seus 40 anys al Festival de Sitges 2018
Cinema
«La noche de Halloween» celebrarà els seus 40 anys al Festival de Sitges 2018
El certamen retrà homenatge al popular film dirigit per John Carpenter, pioner del gènere "slasher"
Redacció | 09/03/2018 a les 12:14h
Un fotograma de la terrorífica saga «Halloween», iniciada magistralment per John Carpenter
La 51a edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que se celebrarà del 5 al 14 d'octubre, commemorarà l'estrena de La noche de Halloween, l'any 1978. Quaranta anys després, la popular pel·lícula dirigida per John Carpenter ha esdevingut una icona fundacional del subgènere conegut com a slasher.
El gènere de l'slasher va dominar el cinema de terror des de finals dels anys 70 i durant tota la dècada dels 80– va establir unes regles i va certificar el protagonisme actiu i passiu dels adolescents en el gènere, mitificant personatges com Michael Myers o Jason Vorhees, a través d’una sèrie de productes de baix pressupost i gran rendiment comercial tant en les grans pantalles com en l’incipient negoci del lloguer de pel·lícules VHS.
Moltes d’aquelles pel·lícules, en el seu moment poc o gens apreciades per la crítica, s’han anat convertint en títols de culte i la seva revisió es va produir gràcies a l’èxit de la saga Scream, creada per Wes Craven i que, al seu torn, va generar una nova onada d’slashers que, en molts casos, van ser remakes o seqüeles dels grans èxits dels vuitanta. Sitges recuperarà en una retrospectiva alguns dels millors títols del gènere.
El gènere de l'slasher va dominar el cinema de terror des de finals dels anys 70 i durant tota la dècada dels 80– va establir unes regles i va certificar el protagonisme actiu i passiu dels adolescents en el gènere, mitificant personatges com Michael Myers o Jason Vorhees, a través d’una sèrie de productes de baix pressupost i gran rendiment comercial tant en les grans pantalles com en l’incipient negoci del lloguer de pel·lícules VHS.
Moltes d’aquelles pel·lícules, en el seu moment poc o gens apreciades per la crítica, s’han anat convertint en títols de culte i la seva revisió es va produir gràcies a l’èxit de la saga Scream, creada per Wes Craven i que, al seu torn, va generar una nova onada d’slashers que, en molts casos, van ser remakes o seqüeles dels grans èxits dels vuitanta. Sitges recuperarà en una retrospectiva alguns dels millors títols del gènere.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)