divendres, 14 d’octubre del 2016

Christopher Walken: "Admeto que hi ha moltes pel·lícules meves que no he vist"

LA GRAN CITA DEL CINE FANTÀSTIC DE CATALUNYA

Christopher Walken: "Admeto que hi ha moltes pel·lícules meves que no he vist"

Entrevista amb el magnètic actor de culte del cine nord-americà, Gran Premi Honorífic del festival de Sitges

Christopher Walken: "Admeto que hi ha moltes pel·lícules meves que no he vist"
Pau Marti

Dijous, 13 d'octubre del 2016 - 23:41 CEST
EL PERIODICO                                           


Als seus inicis va fer musicals i era conegut pel seu instint còmic, però després d’El caçador, per la qual va recollir l’Oscar al millor secundari el 1979, es va convertir en malvat i/o home torturat de referència. Ha fet més de cent pel·lícules i totes, fins i tot les insalvables, les ha millorat amb la seva mera intensa presència. Entrevistem el Gran Premi Honorífic de Sitges-2016, amb un ritme de parla tan personal en la vida real com en el cine.
–¿Rebre aquesta mena de premis a tota una carrera, no espanta una mica?
–Espero que no signifiqui que estic acabat [somriu]. És un honor i és una oportunitat per visitar Sitges i tornar a Espanya. Tant de bo faci cent pel·lícules més.
–Ho aconseguirà, vostè no para. Encara en roda tres o quatre cada any…
Mai se sap. A vegades n’he fet tres o quatre. Aquest any he estat en una, però segurament al desembre en començaré a rodar una altra.
–Si no actués, no sabria què fer, ha dit.
Això penso [pausa llarga]. No tinc altres habilitats [pausa llarga i no continua].
–No té aficions.
No… [pausa llarga]. Seria cirurgià [fa com si s’operés l’estómac a si mateix]. ¿Què podria ser? Potser astronauta.
–Venint del ball i la comèdia, ¿esperava convertir-se en un paio dur tan cobejat?
En realitat no. Però quan vaig entrar en el cine vaig fer dos papers de paio amb problemes, a Annie Hall i El caçador. Va ser al principi. I les dues pel·lícules van ser vistes per molta gent. I per això van començar a trucar-me per fer de persona amb problemes. I em vaig quedar amb aquesta imatge.



–Però no gaire després d’aquelles dues pel·lícules va demostrar els seus dots de ballarí a Diners caiguts del cel.
És una bona pel·lícula. Estaven buscant un actor que sabés ballar. No n’hi ha tants.
–En va aprendre molt de Robert de Niro en el rodatge d'El caçador. Diu que el va salvar en alguna escena.
De Niro va ser una gran influència durant tota la pel·lícula. I Meryl Streep. Quan treballes amb actors així, t’eduques. Vaig tenir molta sort d’estar amb ells, també amb [el director] Michael Cimino… Feia 30 anys que treballava. I de cop, la gent em va prestar atenció. El negoci és així. De sobte, tens sort.
–És més conegut com a secundari que com a actor principal, però compta amb grans papers protagonistes en la seva carrera. Com el vident de La zona morta.
El director, David Cronenberg, era molt bo. I la història era de Stephen King. Vaig conèixer King després d’estrenar-se la pel·lícula i em va dir que havia disfrutat veient-la. Hi vaig treballar amb gran gent.
–També va protagonitzar El rey de Nueva York, però vostè no sembla feliç amb la seva actuació ni amb la pel·lícula.
Sí que sóc feliç. El que sempre he volgut dir és que va ser una pel·lícula molt modesta. Es va fer amb pocs diners i molt de pressa. Vam rodar a Nova York sense permís. Abel [Ferrara, el director] deia: «Anem al carrer, sortiu, feu el paper i jo us segueixo amb la càmera». Fèiem això, venia la policia, sortíem corrents… Així és com es va fer la pel·lícula. Quan vam rodar al metro, vam saltar deu paios alhora dins d’un vagó, camèra inclòs. I ens van arrestar a tots. Per sort, l’escena havia quedat bé.
–¿Aquesta escena apareix en el muntatge final? Vull recuperar-la.
Hi és. Així vam fer la pel·lícula.
–Fins i tot en els seus papers més petits, sempre mira d’aportar-hi alguna complexitat inesperada.
No, crec que està en el paper. Per exemple, els diàlegs de Quentin Tarantino són molt específics. Tot és al paper.
–Però vostè presta poca atenció, en general, a la puntuació tal com apareix en el guió. Aporta el seu propi ritme.
Ho faig, sí [pausa llarga]. No presto atenció a la puntuació.
–Com ha dit, acumula més de cent pel·lícules. ¿Creu que alguna es mereix millor reputació?
N’hi ha moltíssimes, no sabria dir-ne una. He fet un munt de bones pel·lícules. Algunes no gaire vistes. De fet, admeto que hi ha pel·lícules meves que no he vist. Moltes. Però hi ha actors encara més treballadors que jo. Conec un actor de l’Índia que fa tres o quatre pel·lícules en una setmana. Es canvia de roba i se’n va a fer-ne una altra, a vegades el mateix dia.

dimarts, 11 d’octubre del 2016

Musa del terror d'ahir i avui

HOMENATGE

Musa del terror d'ahir i avui


Musa del terror d'ahir i avui
Robert Ramos

Dilluns, 10 d'octubre del 2016 - 16:59 CEST
EL PERIODICO                                           
Si hi ha un motiu principal pel qual Barbara Crampton va recollir diumenge una Màquina del Temps, premi honorífic de Sitges, aquest deu ser el seu pas per la venerada pel·lícula Re-Animator, del 1985, en què patia una agressió sexual d’un cap decapitat… sostingut pel seu propi amo. «Va ser un rodatge esgotador», recorda Crampton. «Fèiem moltes hores extres per l’ànsia de Stuart Gordon de fer bé la seva primera pel·lícula. Vaig guanyar més amb les hores extres que amb el sou».




Als 80, Crampton es va guanyar la vida, en part, amb pel·lícules de terror de baix pressupost, sovint amb poques exigències interpretatives; l’única exigència solia ser que es tragués la roba. Quan va fer Doble cos, a les ordres de Brian de Palma en el seu debut cinematogràfic, de les tres escenes previstes va acabar fent-ne només una. De sexe. «Em van avisar la nit abans i va ser una mica sorprenent. Però vaig pensar que era una gran oportunitat rodar amb algú com De Palma… Potser més endavant tornaria a fitxar-me per rodar alguna escena de diàleg. ¡Encara l’espero!»

EL PRIMER TIM ROBBINS

Algun dels seus primers companys de repartiment ho va tenir més fàcil per saltar a la fama. El 1985 va rodar la comèdia sexual Vacaciones locas, locas, locas al costat d’un tal Tim Robbins: «Llavors era un complet desconegut, però ja es podia veure que tenia alguna cosa, un carisma especial. I era bon actor. D’aquest rodatge recordo que vam anar de festa tant com els nostres personatges».
Per als fans del gènere, Crampton sempre serà la reina del crit, però per a altres sectors de la població és una estrella de culebró. La seva primera soap opera, a la qual van seguir altres, va ser Days of our lives, una de les sèries més longeves de la tele americana: «Em va servir per ingressar diners al banc i no haver de fer de cambrera. A més, era un gran camp d’entrenament: ¡rodàvem 80 pàgines de guió al dia!»



Durant la dècada passada, Crampton només va sortir de la seva certa retirada («volia centrar-me en el meu segon matrimoni i tenir fills») per fer algun cameo televisiu. Després va arribar una proposta del no res: fer de mare de família disfuncional en una pel·lícula independent titulada Tu ets el següent, dirigida per l’encara poc conegut Adam Wingard. «Vaig pensar que voldrien fer-me una prova, perquè jo no tenia l’aspecte de fa temps. Però no, no van voler. Només volien que anés a rodar».
Wingard, avui director consagrat, donava l’oportunitat a l’actriu de mostrar els seus dots dramàtics i la seva capacitat per al matís. Com després Ted Geoghegan amb We are still here i Ben Cresciman amb Sun choke.
«El cine de terror independent m’ha tornat les ganes de fer coses», afirma ella. «Ara no només actuo, sinó que també produeixo. Vull ajudar joves directors a convertir els seus somnis en realitat». El seu segon projecte com a productora, Beyond the gates, ha tingut una notable acollida a Sitges-2016.

diumenge, 9 d’octubre del 2016

Sitges, més enllà del festival

RUTA DE CULTE


Sitges, més enllà del festival

Cineastes i cronistes del festival de cine fantàstic recomanen racons fantàstics del municipi



Sitges, més enllà del festival

RAMON CURTO


Per alguns, Sitges és sinònim de descans i vida a menys revolucions. Per molts altres, de situacions extremes, però viscudes amb plaer. Per 49a vegada, el festival de Sitges ofereix des d’avui grans sensacions, i el millor és que l’aventura pot continuar al sortir de la sala.

1. ON QUEDAR-SE

El subgènere del «terror de supervivència» és un clàssic de Sitges. Però tampoc ens hem de passar amb l’assumpte immersiu: un sostre està bé. Quim Casas, crític de cine d’EL PERIÓDICO, recomana el de l’Hotel Subur Maritim (passeig Marítim, s/n), «lluny del mundanal soroll, però a prop d’aquest». En la seva elecció també hi ha raons emocionals: «Vaig passar allà unes quantes hores de l’estiu del 1996, quan estava a punt de néixer el meu fill, que ara, mira quina casualitat, s’empassa tot el festival».

2. EL BAR AMERICÀ

No sabem si la projecció del drama caníbal 'Grave (Crudo)' ens farà tornar a tots vegans. Els últims carnívors haurien de tastar les hamburgueses de l’Sports Bar Sitges (passeig de la Ribera, 48), diu el director Carles Torrens, que concursa amb 'Pet'. «M’agrada aquest lloc -ens diu- perquè intenta emular un bar qualsevol dels Estats Units, però la idea queda contrarestada per l’ambient de platja mediterrani del passeig Marítim... I es queda en deliciosa terra de ningú».

3. BOLETES D'ARRÒS SALVAVIDES

Al festival de Sitges s’hi va a disfrutar, o a patir a gust, però n’hi ha que treballen, com Violeta Kovacsics, responsable del diari oficial. La seva salvació són, en moltes ocasions, «els onigiris del Yatai (Francesc Gumà, 2). Aquestes boletes d’arròs m’han salvat la vida en més d’una jornada de molta feina. A més, el nostre dissenyador és amant de tot el que és japonès, i sol portar onigiris per esmorzar».

4. UNA ESGLÉSIA ICONA

Quan pensa en Sitges, el director J. A. Bayona pensa en la plaça de l’Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Hi ha motiu(s). «És una icona: l’Empire State de Sitges», una idea segurament aprovada pel King Kong del logotip del festival. «M’atreviria a anomenar-la zona zero del Fantàstic Mundial. I és un lloc ideal per quedar-se embadalit mirant el mar». Les escales que van cap a l’església són, a més, un lloc de referència per a Ángel Sala, director del festival. ¿Per què? «Per la persona a qui estimo». Poca cosa més a afegir-hi.

5. EL PALAU DE DEERING

Entre el 1983 i el 1992, el director del festival va ser Joan Lluís Goas, que assenyala el Palau de Maricel com el seu lloc preferit de Sitges. «Va ser construït per l’excèntric milionari Charles ­Deering com a vivenda privada. És estrany i abstracte, d’arquitectura indefinida; ancorat a la terra però abocant-se al mar».

6. EL BAR D''ELS GOONIES'

Segons Dimas Rodríguez, periodista de 'Cinema 3', Voramar (Port Alegre, 55) és el lloc idoni per a un brindis. «Sempre he pensat que desprèn un halo fantàstic especial, entranyable i romàntic, gràcies a la seva decoració i il·luminació». Entre els seus amics, no és Voramar, sinó «el bar d’Els goonies». «La seva ambientació ens recorda la pel·lícula. Segur que aquí Willy El Borni brindaria encantat».

7. DOCTOR ROBERT, L'EPICENTRE (I)

Quan s’imposa baixar al poble a alimentar-se, però la gana és de monstre, o no hi ha manera que s’entenguin els amics que corren pel poble i els que estan al Meliá, la plaça Doctor Robert és el Destí Final. Al seu núm. 2 radica l’hostal restaurant Bonanza, un favorit del crític Xavi Sánchez Pons. «Em sembla parada obligada per fer el bocata ràpid o unes tapes i, de passada, comentar la jugada entre festivalers».

8. DOCTOR ROBERT, L'EPICENTRE (II)

Si el Bonanza està a vessar, una altra opció és l’adjacent (núm. 5) Can Xavi, «una immillorable base estratègica per arribar a temps a tot, sense deixar-t’hi l’estómac ni la cartera», en definició del guio­nista i director Alberto Marini. «A més, és molt romàntic tacar-te de truita mentre de ­reüll observes l’arc del cementiri. Mortui resurgent, s’hi llegeix. ¡Els morts s’aixecaran!». 200% Sitges.

9. CASES BLANQUES FANTASMALS

El periodista Joan Pons, membre del jurat Méliès, recomana menjar a La Caleta (platja de Balmins, Illa 10), però sobretot passejar pels seus voltants. «Està en un lloc privilegiat, baixant del Meliá a la platja de Balmins pel laberint de cases de la urbanització Aiguadolç». La majoria són cases ja deshabitades en l’època del festival. A l’anar i/o tornar d’alguna festa, tems alguna aparició fantasmal. «Jo no diria que fa por -explica Pons-, però sí que produeix estranyesa».
10. BRILLANTS SALES FOSQUES
Ja sigui pel seu encant nostàlgic, en el cas d’El Retiro i Prado, o per l’espectacularitat de les seves prestacions, a Sitges té molt de sentit l’acte de plantar-se en una sala de cine. Toni Ulled (director de 'Fotogramas') rendeix homenatge a l’èpic Auditori de l’Hotel Meliá. Història d’una epifania: «Recordo els últims minuts de la projecció de 'Melancolia'. Em vaig fer petit en les seves còmodes i grans butaques de vellut blau. El so i la imatge van escombrar la meva ment».

dissabte, 8 d’octubre del 2016

Max von Sydow guanya la partida al Festival de Sitges

49È FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES

Max von Sydow guanya la partida al Festival de Sitges

L’actor rep el Gran Premi d’Honor i la inaugural ‘Inside’ decep



Max von Sydow va somriure irònicament quan ahir, en la roda de premsa que va oferir a Sitges pel Gran Premi d’Honor que li ha concedit el festival, van comentar-li que devia haver guanyat la partida d’escacs que jugava amb la Mort a El setè segell, en vista del seu bon aspecte amb 87 anys. Immortal no ho deu ser, però en persona transmet una sensació d’intemporalitat: l’actor suec és història viva del cinema, membre destacat de la troupe d’Ingmar Bergman. I tanmateix, excusant-se per fer-ho en el marc d’un festival de cinema, ahir va reivindicar la poc coneguda faceta teatral del director suec. “Bergman dirigia un teatre municipal on representava obres tot l’any. Quan acabava la temporada, a l’estiu, és quan fèiem les pel·lícules. Formàvem un equip i va ser una experiència molt important per a mi”, va recordar.
La presència de l’actor va donar a la inauguració del festival una solemnitat que Sitges no acostuma a tenir. Von Sydow, amable i humil, va confessar que el seu paper favorit és el de Pelle, el conqueridor, que no creu haver deixat cap empremta en la història del cinema (“A diferència del teatre, on l’autoria està més repartida, en el cinema l’obra és dels directors”), i no va lamentar les seves experiències a Hollywood (“Els bons directors, siguin d’on siguin, no et deceben mai”). També va explicar amb senzillesa la seva marxa de Suècia per viure a França. “En la vida, coneixes gent amb qui vols estar, t’enamores i et vols casar. I jo ho vaig fer. A més, després de la mort de Bergman, a Suècia em malcriaven massa. Havia de fotre el camp”.
Un ‘remake’ fallit
El públic de Sitges no es deixa impressionar fàcilment, però el 2007 una opera prima francesa el va deixar en estat de xoc. A l’intérieur era un slasher de manual, és a dir, que la cosa anava d’una psicòpata intentant matar la protagonista fos com fos. La novetat era que la víctima estava embarassada i l’assassina, una meravellosa Beatrice Dalle, pretenia emportar-se la criatura sense esperar al part. L’angoixa de veure el ganivet avançar cap a una panxa prenyada de nou mesos tocava un nervi que el terror no havia explotat mai. I amb una intensitat tan boja que fregava la comèdia, A l’intérieur proporcionava una trepidant muntanya russa d’emocions que deixava l’espectador estabornit en la traca final.
Inside, el remake de Miguel Ángel Vivas que ahir va inaugurar el festival, pren la premissa d’ A l’intérieur i l’empaqueta en forma de producte asèptic que sembla destinat al mercat internacional del VOD (vídeo a la carta). Amb un repartiment internacional que inclou el reclam de Laura Harring (una de les protagonistes de Mulholland Drive), Vivas segueix de forma rutinària la plantilla d’ A l’intérieur durant la primera part fins que el guió de Jaume Balagueró i Manu Díez comença a moure’s cap al melodrama i perd el ritme amb derives massa explicatives. La destrossa és especialment dolorosa pel que fa al personatge de Harring, que en l’original francès sembla una força de la naturalesa i aquí només una dona pertorbada que inspira més pena que por. I així ho va manifestar un públic que va rebre la pel·lícula amb un sentiment més aviat glacial.

diumenge, 2 d’octubre del 2016

Sitges, l'última frontera del fantàstic

David Canto / Pantalla.cat

30/09/2016

Arts

Sitges, l'última frontera del fantàstic

Aquesta petita guia del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya us ajudarà a navegar per allà on no ha anat mai ningú

SURTDECASA

Foto: 

Festival de Sitges 2016

Foto: 

CEDIDA

Malgrat estar en missió permanent d'explorar nous mons, la nau estel·lar de SurtdeCasa Penedès s'atura cada any durant deu dies al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Aquesta petita guia ajudarà tots els tripulants a no passar per alt el més important del Festival de Sitges.
"Mig segle després 'Star Trek' segueix viva al cinema, a la televisió i al cor dels 'trekkies'"
50 anys de vols estel·lars. Un any abans que arrenqués la primera edició del Festival de Sitges, als Estats Units s'estrenava una sèrie de ciència-ficció que marcaria un abans i un després. Mig segle després 'Star Trek' segueix viva al cinema, a la televisió i al cor dels trekkies, que de ben segur que s'aproparan a Sitges a veure-hi la pel·lícula 'For the love of Spock', sobre el vulcanià més famós i l'actor que li va donar vida durant molts anys, Leonard Nimoy, o participar a la desfilada Star Trek Walk. En els nostres viatges, per cert, últimament hem trobat que la salutació vulcaniana s'ha estès molt, arreu:

Llarga vida i prosperitat al Festival de Sitges!
Bruixes, passarel·les i monstres. Si sou més de terror que de ciència-ficció, tranquils, que no us faltaran propostes. Una de les més esperades és 'Blair witch' d'Adam Wingard, que retorna al terror de 'The Blair witch project', que es va poder veure a Sitges el 1999. Un altre dels directors habituals del festival, Nicolas Winding Refn, presentarà la coproducció europea 'The neon demon', un thriller amb Elle Fanning introduint-se en el món de la moda. El cinema japonès també serà molt present al festival, amb propostes com 'Shin Godzilla', pel·lícula que recupera l'icònic monstre després del seu pas per Hollywood. I parlant de monstres, com sempre, el festival atraurà tot de zombis que desfilaran a la Zombie walk.
Punt d'atracció d'estrelles. Sitges no només atrau els zombis i trekkies. El festival compta sempre amb noms propis que desfilen per la seva catifa vermella, vinguts de diferents punts de l'univers. Aquest any brillen amb llum pròpia les estrelles Max Von Sydow, Christopher Walken, Paul Schrader, Walter Koenig, Barbara Crampton, Bruce Campbell, Ruggero Deodato i Terele Pávez, que hi reculliran premis, i altres que hi presentaran els seus treballs, com Rob Zombie i Sheri Moon, Dominic Monaghan, Dolph Lundgren, o l'esmentat Nicolas Winding Refn.

Cinema de tot l'univers conegut, i del més proper: Els visitants més veterans de la galàxia recordaran la impactant 'À l’intérieur', que es va veure a Sitges el 2007. Aquest any la pel·lícula inaugural és la producció catalana 'Inside', una nova versió de la mateixa història, escrita per Jaume Balagueró i Manu Díez i dirigida per Miguel Ángel Vivas, que ja va ser a Sitges amb 'Secuestrados'. A la secció oficial també competiran les catalanes 'Pet', de Carles Torrens, i 'Proyecto Lázaro', de Mateo Gil. A Noves Visions destaca 'La propera pell' d'Isaki Lacuesta, i entre els passis especials hi haurà 'Un monstre em ve a veure' del barceloní J.A. Bayona, reservat per a escoles.
Altres realitats, altres pantalles. Si la teletransportació o la propulsió per curvatura ja no us sorprenen, potser podeu acostar-vos a la sala de Samsung Sitges Cocoon, que promet impactants i terrorífiques experiències immersives gràcies a ulleres de realitat virtual. I si voleu més de distància amb la pantalla, també podeu optar per la programació televisiva fantàstica, amb novetats com les 'Historias improbables' que adapten narracions curtes del mestre del gènere Neil Gaiman.

Sitges, plató fantàstic. D'entre els amics del Festival de Sitges un dels més entranyables i dels que més vegades l'ha visitat és sens dubte Takashi Miike. Aquest any no se'l veurà durant aquests deu dies però sí serà a Sitges ben aviat perquè hi rodarà la seva nova pel·lícula 'JoJo 's Bizarre Adventure: Diamond Is Unbreakable', adaptació del manga d'Araki Hirohiko. A banda del Japó i de Sitges, a Catalunya el rodatge també tindrà lloc a Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Barcelona i Sant Pol de Mar. L'estrena al Japó està prevista per l'estiu de l'any que ve, així que esperem que Miike visiti de nou el festival per presentar-la!

Més informació: 

dissabte, 1 d’octubre del 2016

La catifa vermella del Festival de Cinema de Sitges

Cinema

La catifa vermella del Festival de Cinema de Sitges

Max Von Sydow, Christopher Walken, Terele Pávez i Nicolas Winding Refn són alguns dels noms més destacats

| 01/10/2016 a les 11:22h
L'actor Max Von Sydow | Flickr
El Festival de Cinema de Sitges ha fet pública la llista d’estrelles que passaran per la catifa vermella de l’Hotel Melià a partir del proper divendres 7 de setembre. Barbara Crampton, Bruce Campbell, Ruggero Deodato, Terele Pávez; figures com Rob Zombie, Sheri Moon, Nicolas Winding Refn. Ara bé, els noms més destacats són Max Von Sydow i Christopher Walken que rebran dos premis honorífics per la seva trajectòria.

A l’exterior de l’Hotel Melià, els espectadors podran participar en el Samsung Sitges Cocoon, projecte que ofereix una experiència immersiva a través d’un dispositiu Samsung Gear VR amb Galaxy S7 i uns auriculars que li permetran explorar nous mons i submergir-se de ple en l’acció, decidint on vol dirigir la seva mirada en qualsevol moment del relat.

Segons Àngel Sala, director del Festival, “amb la implementació d’aquesta àrea dedicada a l’univers de la realitat virtual i el cinema immersiu, el Festival de Sitges fa un pas endavant en el seu compromís per mostrar al públic, l’últim i el més avançat en formats de producció i exhibició audiovisual”.

Un dels títols d’aquesta secció serà Catatonic, història ambientada en un manicomi en el que el públic es sotmet a un passeig sensorial terrorífic i impactant. El pacient, equipat amb el dispositiu de realitat virtual Samsung Gear VR sincronitzat a una cadira de rodes mèdica creada ad hoc, viu en un entorn virtual tot el pes de la bogeria al seu voltant.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

dimarts, 27 de setembre del 2016

Sitges-2016 et saluda a l'estil 'trekkie'

HOMENATGE A 'STAR TREK'

Sitges-2016 et saluda a l'estil 'trekkie'

L'espot del festival mostra fans de diverses cultures units per l'inequívoc gest amb els dits separats



Espot del festival de Sitges-2016.
Espot del festival de Sitges-2016.
    EL PERIÓDICO / BARCELONA
    Dimarts, 27 de setembre del 2016 - 12:18 CEST
    La 49a edició del festival de Sitges rendeix homenatge a 'Star Trek' en el seu 50è aniversari. I, precisament, la saga de culte creada per Gene Roddenberry el 1966 és el fil argumental de l'espot publicitari de la gran cita del cine fantàstic de Catalunya, donat a conèixer aquest dimarts. Amb el lema '50 anys de 'Star Trek'. 50 anys d'una cosa en què tots podem creure', l'anunci, realitzat un any més per l'agència China, mostra seguidors de diferents cultures i credos units per l'inequívoc gest de la salutació 'trekkie' amb la palma estesa i els dits separats.


    En paraules de Rafa Antón, director creatiu de l'agència China i responsable de la campanya publicitària del festival des del 2002, "si existeix un fenomen de culte al món, és el moviment 'trekkie'. Alguns parlen, fins i tot, d'una religió. Potser no n'hi ha per tant, però el que va començar sent una simple sèrie de televisió fa 50 anys ha aconseguit convertir-se en tota una filosofia basada en l'entreteniment i el respecte per les diferències. És bonic que la ciència-ficció pugui aconseguir una cosa així, ¿oi?".
    La 49a edició del festival de Sitges tindrà lloc entre el 7 i el 16 d'octubre.

    diumenge, 25 de setembre del 2016

    divendres, 9 de setembre del 2016

    Sitges projectarà les últimes pel·lícules de Malick i Herzog

    NOUS TÍTOLS

    Sitges projectarà les últimes pel·lícules de Malick i Herzog

    La secció oficial inclourà la sorpresa de Cannes 'Grave (Raw)' i el nou Godzilla, i hi haurà sessions especials per a Bayona i Vigalondo

    Sitges projectarà les últimes pel·lícules de Malick i Herzog

    Dijous, 8 de setembre del 2016 - 20:03 CEST
    EL PERIODICO                                           
    Les últimes notícies del Festival de Sitges faran bastant llarg el mes escàs que queda per a l'obertura de la seva pròxima edició, el 7 d'octubre. S'acaben d'anunciar les projeccions, en sessions especials fora de competició, de les noves pel·lícules de Terrence Malick i Werner Herzog, a més d'una colla d'addicions sucoses a la secció oficial.

    A finals dels 70, Malick va voler rodar un film, titulat 'Q', sobre els orígens del cosmos i la vida a la Terra. Aquest projecte es va abandonar, però va donar peu a dos més: la discutida però indiscutible 'L'arbre de la vida' i la peça d'acompanyament documental que es podrà veure a Sitges, 'Voyage of time', amb un tràiler que ens recorda què significa 'sentit de la meravella'.


    En els últims temps, i a diferència d'abans, Malick ha sigut bastant prolífic, però no tant com Werner Herzog: tres pel·lícules (per ara) el 2016. Una d'elles és el 'thriller' ecologista 'Salt and fire', sobre un científic (Michael Shannon) i un president corporatiu (Gael García Bernal) que han de resoldre les seves diferències per prevenir el desastre d'una erupció volcànica. Lluny de ser una nova 'Volcano', es presenta com una aventura reflexiva i, a estones, segons sembla, surrealista.

    Altres pel·lícules que es podran veure en sessió especial són el prometedor 'thriller' psicològic 'Las tinieblas', del mexicà Daniel Castro Zimbrón; el nou encreuament de comèdia i terror de Kevin Smith, 'Yoga hosers'; 'Un monstre em ve a veure', de J. A. Bayona (en sales comercials des del 7 d'octubre), i la intrigant 'Colossal' de Nacho Vigalondo, amb Anne Hathaway com una dona emocionalment devastada que descobreix la seva connexió mental amb un monstre que està arrasant Seül.

    EL NOU GODZILLA

    Parlant de monstres que es carreguen ciutats: una de les fites del festival serà, sense cap dubte, 'Godzilla resurgence', el nou film japonès de la icònica criatura nuclear. Codirigit pel veterà de l'anime Hideaki Anno (de la saga 'Evangelion') i Shinji Higuchi (de les versions en imatge real d''Ataque a los titanes'), aquest exercici de terror apocalíptic no exempt de subtext polític serà un os dur de rosegar en la competició.



    Contra el nou Godzilla lluitarà una altra producció japonesa, 'Museum', basada en el manga de misteri i terror de Ryousuke Tomoe. També ho faran les franceses 'Grave (Raw)', sorpresa de l'últim festival de Cannes al voltant d'una adolescent que descobreix la seva naturalesa caníbal, i l'epopeia futurista 'Arès', sobre un París distòpic on la principal via d'escapada són emissions televisives de combats cos a cos en què el dopatge és norma.

    KUBRICK A LA LLUNA

    Des dels EUA arriba 'Operation avalanche', fals documental sobre una conspiració que involucra Kubrick en la transmissió de l'allunatge de la missió Apol·lo 11, i, en coproducció amb Rússia, 'Hardcore Henry', acció i 'gore' en febril primera persona. El belga Harry Cleven dirigeix 'Mon ange', l'idil·li entre un jove invisible i una noia cega.

    El cine català estarà representat no només per l'última de Bayona, sinó també per 'Mini', 'thriller' militar coproduït amb Itàlia i els EUA que es podrà veure en sessió especial. La secció oficial inclou així mateix 'El ataúd de cristal', d'Haritz Zubillaga, sobre una actriu que queda atrapada en una misteriosa limusina i ha d'obeir les ordres que li dicta una veu si vol sobreviure.

    diumenge, 21 d’agost del 2016

    El festival de Sitges arrancarà amb la producció catalana «Inside»

    Sitges 2016

    El festival de Sitges arrancarà amb la producció catalana «Inside»

    Jaume Balagueró és el guionista de la terrorífica pel·lícula que inaugurarà el certamen

    El Festival de Sitges escalfa motors amb curts a l’aire lliure

    , Sitges | 18/08/2016 a les 13:10h
    Fotograma de la pel·lícula «Inside» | Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya
    La quaranta-novena edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya aixecarà el teló amb la première europea de la pel·lícula Inside. Miguel Ángel Vivas és el director de la cinta i el guió va a càrrec de Jaume Balagueró i el seu col·laborador habitual Manu Díez. El certamen, que se celebrarà del 7 al 16 d’octubre, ho ha anunciat a través d'un comunicat deixant clara la seva aposta per la producció autòctona que reafirma el compromís amb el cinema català.

    Inside és un remake del film francès À l’intérieur que ja va impactar el públic a Sitges 2007 i que s’ha convertit en un títol de culte. La trama se centra en una jove vídua, embarassada i deprimida que intenta reconstruir la seva vida després d’un accident de transit que el va deixar sense parella i la oïda parcialment. A més d’aquests problemes la protagonista haurà de protegir el seu fill, encara a la panxa, d’una dona que vol arrabassar-li. Rachel Nichols i Laura Harring (coneguda per Mulholland Drive) són les actrius principals d’Inside.

    Nostromo Pictures, una companyia amb base a Barcelona que ha estat al darrere d’altres pel·lícules estrenades a Sitges com Red Lights, Grand Piano o Buried, també ha produït Inside. Adrián Guerra i Núria Valls continuen col·laborant estretament amb el festival, la seva productora aviat estrenarà els thrillers El guardián invisible i Contratiempo.