HOMENATGE
Musa del terror d'ahir i avui
Robert Ramos
Dilluns, 10 d'octubre del 2016 - 16:59 CEST
EL PERIODICO
Si hi ha un motiu principal pel qual Barbara Crampton va recollir diumenge una Màquina del Temps, premi honorífic de Sitges, aquest deu ser el seu pas per la venerada pel·lícula Re-Animator, del 1985, en què patia una agressió sexual d’un cap decapitat… sostingut pel seu propi amo. «Va ser un rodatge esgotador», recorda Crampton. «Fèiem moltes hores extres per l’ànsia de Stuart Gordon de fer bé la seva primera pel·lícula. Vaig guanyar més amb les hores extres que amb el sou».
Als 80, Crampton es va guanyar la vida, en part, amb pel·lícules de terror de baix pressupost, sovint amb poques exigències interpretatives; l’única exigència solia ser que es tragués la roba. Quan va fer Doble cos, a les ordres de Brian de Palma en el seu debut cinematogràfic, de les tres escenes previstes va acabar fent-ne només una. De sexe. «Em van avisar la nit abans i va ser una mica sorprenent. Però vaig pensar que era una gran oportunitat rodar amb algú com De Palma… Potser més endavant tornaria a fitxar-me per rodar alguna escena de diàleg. ¡Encara l’espero!»
Per als fans del gènere, Crampton sempre serà la reina del crit, però per a altres sectors de la població és una estrella de culebró. La seva primera soap opera, a la qual van seguir altres, va ser Days of our lives, una de les sèries més longeves de la tele americana: «Em va servir per ingressar diners al banc i no haver de fer de cambrera. A més, era un gran camp d’entrenament: ¡rodàvem 80 pàgines de guió al dia!»
Durant la dècada passada, Crampton només va sortir de la seva certa retirada («volia centrar-me en el meu segon matrimoni i tenir fills») per fer algun cameo televisiu. Després va arribar una proposta del no res: fer de mare de família disfuncional en una pel·lícula independent titulada Tu ets el següent, dirigida per l’encara poc conegut Adam Wingard. «Vaig pensar que voldrien fer-me una prova, perquè jo no tenia l’aspecte de fa temps. Però no, no van voler. Només volien que anés a rodar».
Wingard, avui director consagrat, donava l’oportunitat a l’actriu de mostrar els seus dots dramàtics i la seva capacitat per al matís. Com després Ted Geoghegan amb We are still here i Ben Cresciman amb Sun choke.
«El cine de terror independent m’ha tornat les ganes de fer coses», afirma ella. «Ara no només actuo, sinó que també produeixo. Vull ajudar joves directors a convertir els seus somnis en realitat». El seu segon projecte com a productora, Beyond the gates, ha tingut una notable acollida a Sitges-2016.
EL PERIODICO
Si hi ha un motiu principal pel qual Barbara Crampton va recollir diumenge una Màquina del Temps, premi honorífic de Sitges, aquest deu ser el seu pas per la venerada pel·lícula Re-Animator, del 1985, en què patia una agressió sexual d’un cap decapitat… sostingut pel seu propi amo. «Va ser un rodatge esgotador», recorda Crampton. «Fèiem moltes hores extres per l’ànsia de Stuart Gordon de fer bé la seva primera pel·lícula. Vaig guanyar més amb les hores extres que amb el sou».
Als 80, Crampton es va guanyar la vida, en part, amb pel·lícules de terror de baix pressupost, sovint amb poques exigències interpretatives; l’única exigència solia ser que es tragués la roba. Quan va fer Doble cos, a les ordres de Brian de Palma en el seu debut cinematogràfic, de les tres escenes previstes va acabar fent-ne només una. De sexe. «Em van avisar la nit abans i va ser una mica sorprenent. Però vaig pensar que era una gran oportunitat rodar amb algú com De Palma… Potser més endavant tornaria a fitxar-me per rodar alguna escena de diàleg. ¡Encara l’espero!»
EL PRIMER TIM ROBBINS
Algun dels seus primers companys de repartiment ho va tenir més fàcil per saltar a la fama. El 1985 va rodar la comèdia sexual Vacaciones locas, locas, locas al costat d’un tal Tim Robbins: «Llavors era un complet desconegut, però ja es podia veure que tenia alguna cosa, un carisma especial. I era bon actor. D’aquest rodatge recordo que vam anar de festa tant com els nostres personatges».Per als fans del gènere, Crampton sempre serà la reina del crit, però per a altres sectors de la població és una estrella de culebró. La seva primera soap opera, a la qual van seguir altres, va ser Days of our lives, una de les sèries més longeves de la tele americana: «Em va servir per ingressar diners al banc i no haver de fer de cambrera. A més, era un gran camp d’entrenament: ¡rodàvem 80 pàgines de guió al dia!»
Durant la dècada passada, Crampton només va sortir de la seva certa retirada («volia centrar-me en el meu segon matrimoni i tenir fills») per fer algun cameo televisiu. Després va arribar una proposta del no res: fer de mare de família disfuncional en una pel·lícula independent titulada Tu ets el següent, dirigida per l’encara poc conegut Adam Wingard. «Vaig pensar que voldrien fer-me una prova, perquè jo no tenia l’aspecte de fa temps. Però no, no van voler. Només volien que anés a rodar».
Wingard, avui director consagrat, donava l’oportunitat a l’actriu de mostrar els seus dots dramàtics i la seva capacitat per al matís. Com després Ted Geoghegan amb We are still here i Ben Cresciman amb Sun choke.
«El cine de terror independent m’ha tornat les ganes de fer coses», afirma ella. «Ara no només actuo, sinó que també produeixo. Vull ajudar joves directors a convertir els seus somnis en realitat». El seu segon projecte com a productora, Beyond the gates, ha tingut una notable acollida a Sitges-2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada