divendres, 14 d’octubre del 2016

Christopher Walken: "Admeto que hi ha moltes pel·lícules meves que no he vist"

LA GRAN CITA DEL CINE FANTÀSTIC DE CATALUNYA

Christopher Walken: "Admeto que hi ha moltes pel·lícules meves que no he vist"

Entrevista amb el magnètic actor de culte del cine nord-americà, Gran Premi Honorífic del festival de Sitges

Pau Marti

Juan Manuel Freire

@freirejuanma

Dijous, 13 d'octubre del 2016 - 23:41 CEST
EL PERIODICO

Als seus inicis va fer musicals i era conegut pel seu instint còmic, però després d’El caçador, per la qual va recollir l’Oscar al millor secundari el 1979, es va convertir en malvat i/o home torturat de referència. Ha fet més de cent pel·lícules i totes, fins i tot les insalvables, les ha millorat amb la seva mera intensa presència. Entrevistem el Gran Premi Honorífic de Sitges-2016, amb un ritme de parla tan personal en la vida real com en el cine.
–¿Rebre aquesta mena de premis a tota una carrera, no espanta una mica?
–Espero que no signifiqui que estic acabat [somriu]. És un honor i és una oportunitat per visitar Sitges i tornar a Espanya. Tant de bo faci cent pel·lícules més.
–Ho aconseguirà, vostè no para. Encara en roda tres o quatre cada any…
–Mai se sap. A vegades n’he fet tres o quatre. Aquest any he estat en una, però segurament al desembre en començaré a rodar una altra.
–Si no actués, no sabria què fer, ha dit.
–Això penso [pausa llarga]. No tinc altres habilitats [pausa llarga i no continua].
–No té aficions.
–No… [pausa llarga]. Seria cirurgià [fa com si s’operés l’estómac a si mateix]. ¿Què podria ser? Potser astronauta.
–Venint del ball i la comèdia, ¿esperava convertir-se en un paio dur tan cobejat?
–En realitat no. Però quan vaig entrar en el cine vaig fer dos papers de paio amb problemes, a Annie Hall i El caçador. Va ser al principi. I les dues pel·lícules van ser vistes per molta gent. I per això van començar a trucar-me per fer de persona amb problemes. I em vaig quedar amb aquesta imatge.

–Però no gaire després d’aquelles dues pel·lícules va demostrar els seus dots de ballarí a Diners caiguts del cel.
–És una bona pel·lícula. Estaven buscant un actor que sabés ballar. No n’hi ha tants.
–En va aprendre molt de Robert de Niro en el rodatge d'El caçador. Diu que el va salvar en alguna escena.
–De Niro va ser una gran influència durant tota la pel·lícula. I Meryl Streep. Quan treballes amb actors així, t’eduques. Vaig tenir molta sort d’estar amb ells, també amb [el director] Michael Cimino… Feia 30 anys que treballava. I de cop, la gent em va prestar atenció. El negoci és així. De sobte, tens sort.
–És més conegut com a secundari que com a actor principal, però compta amb grans papers protagonistes en la seva carrera. Com el vident de La zona morta.
–El director, David Cronenberg, era molt bo. I la història era de Stephen King. Vaig conèixer King després d’estrenar-se la pel·lícula i em va dir que havia disfrutat veient-la. Hi vaig treballar amb gran gent.
–També va protagonitzar El rey de Nueva York, però vostè no sembla feliç amb la seva actuació ni amb la pel·lícula.
–Sí que sóc feliç. El que sempre he volgut dir és que va ser una pel·lícula molt modesta. Es va fer amb pocs diners i molt de pressa. Vam rodar a Nova York sense permís. Abel [Ferrara, el director] deia: «Anem al carrer, sortiu, feu el paper i jo us segueixo amb la càmera». Fèiem això, venia la policia, sortíem corrents… Així és com es va fer la pel·lícula. Quan vam rodar al metro, vam saltar deu paios alhora dins d’un vagó, camèra inclòs. I ens van arrestar a tots. Per sort, l’escena havia quedat bé.
–¿Aquesta escena apareix en el muntatge final? Vull recuperar-la.
–Hi és. Així vam fer la pel·lícula.
–Fins i tot en els seus papers més petits, sempre mira d’aportar-hi alguna complexitat inesperada.
–No, crec que està en el paper. Per exemple, els diàlegs de Quentin Tarantino són molt específics. Tot és al paper.
–Però vostè presta poca atenció, en general, a la puntuació tal com apareix en el guió. Aporta el seu propi ritme.
–Ho faig, sí [pausa llarga]. No presto atenció a la puntuació.
–Com ha dit, acumula més de cent pel·lícules. ¿Creu que alguna es mereix millor reputació?
–N’hi ha moltíssimes, no sabria dir-ne una. He fet un munt de bones pel·lícules. Algunes no gaire vistes. De fet, admeto que hi ha pel·lícules meves que no he vist. Moltes. Però hi ha actors encara més treballadors que jo. Conec un actor de l’Índia que fa tres o quatre pel·lícules en una setmana. Es canvia de roba i se’n va a fer-ne una altra, a vegades el mateix dia.

dimarts, 11 d’octubre del 2016

Musa del terror d'ahir i avui

HOMENATGE

Musa del terror d'ahir i avui

Robert Ramos

Juan Manuel Freire

@freirejuanma

Dilluns, 10 d'octubre del 2016 - 16:59 CEST
EL PERIODICO
Si hi ha un motiu principal pel qual Barbara Crampton va recollir diumenge una Màquina del Temps, premi honorífic de Sitges, aquest deu ser el seu pas per la venerada pel·lícula Re-Animator, del 1985, en què patia una agressió sexual d’un cap decapitat… sostingut pel seu propi amo. «Va ser un rodatge esgotador», recorda Crampton. «Fèiem moltes hores extres per l’ànsia de Stuart Gordon de fer bé la seva primera pel·lícula. Vaig guanyar més amb les hores extres que amb el sou».

Als 80, Crampton es va guanyar la vida, en part, amb pel·lícules de terror de baix pressupost, sovint amb poques exigències interpretatives; l’única exigència solia ser que es tragués la roba. Quan va fer Doble cos, a les ordres de Brian de Palma en el seu debut cinematogràfic, de les tres escenes previstes va acabar fent-ne només una. De sexe. «Em van avisar la nit abans i va ser una mica sorprenent. Però vaig pensar que era una gran oportunitat rodar amb algú com De Palma… Potser més endavant tornaria a fitxar-me per rodar alguna escena de diàleg. ¡Encara l’espero!»

EL PRIMER TIM ROBBINS

Algun dels seus primers companys de repartiment ho va tenir més fàcil per saltar a la fama. El 1985 va rodar la comèdia sexual Vacaciones locas, locas, locas al costat d’un tal Tim Robbins: «Llavors era un complet desconegut, però ja es podia veure que tenia alguna cosa, un carisma especial. I era bon actor. D’aquest rodatge recordo que vam anar de festa tant com els nostres personatges».
Per als fans del gènere, Crampton sempre serà la reina del crit, però per a altres sectors de la població és una estrella de culebró. La seva primera soap opera, a la qual van seguir altres, va ser Days of our lives, una de les sèries més longeves de la tele americana: «Em va servir per ingressar diners al banc i no haver de fer de cambrera. A més, era un gran camp d’entrenament: ¡rodàvem 80 pàgines de guió al dia!»

Durant la dècada passada, Crampton només va sortir de la seva certa retirada («volia centrar-me en el meu segon matrimoni i tenir fills») per fer algun cameo televisiu. Després va arribar una proposta del no res: fer de mare de família disfuncional en una pel·lícula independent titulada Tu ets el següent, dirigida per l’encara poc conegut Adam Wingard. «Vaig pensar que voldrien fer-me una prova, perquè jo no tenia l’aspecte de fa temps. Però no, no van voler. Només volien que anés a rodar».
Wingard, avui director consagrat, donava l’oportunitat a l’actriu de mostrar els seus dots dramàtics i la seva capacitat per al matís. Com després Ted Geoghegan amb We are still here i Ben Cresciman amb Sun choke.
«El cine de terror independent m’ha tornat les ganes de fer coses», afirma ella. «Ara no només actuo, sinó que també produeixo. Vull ajudar joves directors a convertir els seus somnis en realitat». El seu segon projecte com a productora, Beyond the gates, ha tingut una notable acollida a Sitges-2016.

diumenge, 9 d’octubre del 2016

Sitges, més enllà del festival

RUTA DE CULTE

Sitges, més enllà del festival

Cineastes i cronistes del festival de cine fantàstic recomanen racons fantàstics del municipi

RAMON CURTO

Divendres,7 d'octubre del 201613:00

Juan Manuel Freire @freirejuanma

EL PERIODICO

Per alguns, Sitges és sinònim de descans i vida a menys revolucions. Per molts altres, de situacions extremes, però viscudes amb plaer. Per 49a vegada, el festival de Sitges ofereix des d’avui grans sensacions, i el millor és que l’aventura pot continuar al sortir de la sala.

1. ON QUEDAR-SE

El subgènere del «terror de supervivència» és un clàssic de Sitges. Però tampoc ens hem de passar amb l’assumpte immersiu: un sostre està bé. Quim Casas, crític de cine d’EL PERIÓDICO, recomana el de l’Hotel Subur Maritim (passeig Marítim, s/n), «lluny del mundanal soroll, però a prop d’aquest». En la seva elecció també hi ha raons emocionals: «Vaig passar allà unes quantes hores de l’estiu del 1996, quan estava a punt de néixer el meu fill, que ara, mira quina casualitat, s’empassa tot el festival».

2. EL BAR AMERICÀ

No sabem si la projecció del drama caníbal 'Grave (Crudo)' ens farà tornar a tots vegans. Els últims carnívors haurien de tastar les hamburgueses de l’Sports Bar Sitges (passeig de la Ribera, 48), diu el director Carles Torrens, que concursa amb 'Pet'. «M’agrada aquest lloc -ens diu- perquè intenta emular un bar qualsevol dels Estats Units, però la idea queda contrarestada per l’ambient de platja mediterrani del passeig Marítim... I es queda en deliciosa terra de ningú».

3. BOLETES D'ARRÒS SALVAVIDES

Al festival de Sitges s’hi va a disfrutar, o a patir a gust, però n’hi ha que treballen, com Violeta Kovacsics, responsable del diari oficial. La seva salvació són, en moltes ocasions, «els onigiris del Yatai (Francesc Gumà, 2). Aquestes boletes d’arròs m’han salvat la vida en més d’una jornada de molta feina. A més, el nostre dissenyador és amant de tot el que és japonès, i sol portar onigiris per esmorzar».

4. UNA ESGLÉSIA ICONA

Quan pensa en Sitges, el director J. A. Bayona pensa en la plaça de l’Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Hi ha motiu(s). «És una icona: l’Empire State de Sitges», una idea segurament aprovada pel King Kong del logotip del festival. «M’atreviria a anomenar-la zona zero del Fantàstic Mundial. I és un lloc ideal per quedar-se embadalit mirant el mar». Les escales que van cap a l’església són, a més, un lloc de referència per a Ángel Sala, director del festival. ¿Per què? «Per la persona a qui estimo». Poca cosa més a afegir-hi.

5. EL PALAU DE DEERING

Entre el 1983 i el 1992, el director del festival va ser Joan Lluís Goas, que assenyala el Palau de Maricel com el seu lloc preferit de Sitges. «Va ser construït per l’excèntric milionari Charles Deering com a vivenda privada. És estrany i abstracte, d’arquitectura indefinida; ancorat a la terra però abocant-se al mar».

6. EL BAR D''ELS GOONIES'

Segons Dimas Rodríguez, periodista de 'Cinema 3', Voramar (Port Alegre, 55) és el lloc idoni per a un brindis. «Sempre he pensat que desprèn un halo fantàstic especial, entranyable i romàntic, gràcies a la seva decoració i il·luminació». Entre els seus amics, no és Voramar, sinó «el bar d’Els goonies». «La seva ambientació ens recorda la pel·lícula. Segur que aquí Willy El Borni brindaria encantat».

7. DOCTOR ROBERT, L'EPICENTRE (I)

Quan s’imposa baixar al poble a alimentar-se, però la gana és de monstre, o no hi ha manera que s’entenguin els amics que corren pel poble i els que estan al Meliá, la plaça Doctor Robert és el Destí Final. Al seu núm. 2 radica l’hostal restaurant Bonanza, un favorit del crític Xavi Sánchez Pons. «Em sembla parada obligada per fer el bocata ràpid o unes tapes i, de passada, comentar la jugada entre festivalers».

8. DOCTOR ROBERT, L'EPICENTRE (II)

Si el Bonanza està a vessar, una altra opció és l’adjacent (núm. 5) Can Xavi, «una immillorable base estratègica per arribar a temps a tot, sense deixar-t’hi l’estómac ni la cartera», en definició del guionista i director Alberto Marini. «A més, és molt romàntic tacar-te de truita mentre de reüll observes l’arc del cementiri. Mortui resurgent, s’hi llegeix. ¡Els morts s’aixecaran!». 200% Sitges.

9. CASES BLANQUES FANTASMALS

El periodista Joan Pons, membre del jurat Méliès, recomana menjar a La Caleta (platja de Balmins, Illa 10), però sobretot passejar pels seus voltants. «Està en un lloc privilegiat, baixant del Meliá a la platja de Balmins pel laberint de cases de la urbanització Aiguadolç». La majoria són cases ja deshabitades en l’època del festival. A l’anar i/o tornar d’alguna festa, tems alguna aparició fantasmal. «Jo no diria que fa por -explica Pons-, però sí que produeix estranyesa».
10. BRILLANTS SALES FOSQUES
Ja sigui pel seu encant nostàlgic, en el cas d’El Retiro i Prado, o per l’espectacularitat de les seves prestacions, a Sitges té molt de sentit l’acte de plantar-se en una sala de cine. Toni Ulled (director de 'Fotogramas') rendeix homenatge a l’èpic Auditori de l’Hotel Meliá. Història d’una epifania: «Recordo els últims minuts de la projecció de 'Melancolia'. Em vaig fer petit en les seves còmodes i grans butaques de vellut blau. El so i la imatge van escombrar la meva ment».

dissabte, 8 d’octubre del 2016

Max von Sydow guanya la partida al Festival de Sitges

49È FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES

Max von Sydow guanya la partida al Festival de Sitges

L’actor rep el Gran Premi d’Honor i la inaugural ‘Inside’ decep

XAVI SERRA Sitges ARA 08/10/2016 00:00

Sitges, manual de supervivència

L’actor suec Max von Sydow, protagonista d’El setè segell i L’exorcista, entre altres títols, va rebre ahir el Gran Premi d’Honor del Festival de cinema fantàstic de Sitges. / EFE

Max von Sydow va somriure irònicament quan ahir, en la roda de premsa que va oferir a Sitges pel Gran Premi d’Honor que li ha concedit el festival, van comentar-li que devia haver guanyat la partida d’escacs que jugava amb la Mort a El setè segell, en vista del seu bon aspecte amb 87 anys. Immortal no ho deu ser, però en persona transmet una sensació d’intemporalitat: l’actor suec és història viva del cinema, membre destacat de la troupe d’Ingmar Bergman. I tanmateix, excusant-se per fer-ho en el marc d’un festival de cinema, ahir va reivindicar la poc coneguda faceta teatral del director suec. “Bergman dirigia un teatre municipal on representava obres tot l’any. Quan acabava la temporada, a l’estiu, és quan fèiem les pel·lícules. Formàvem un equip i va ser una experiència molt important per a mi”, va recordar.

La presència de l’actor va donar a la inauguració del festival una solemnitat que Sitges no acostuma a tenir. Von Sydow, amable i humil, va confessar que el seu paper favorit és el de Pelle, el conqueridor, que no creu haver deixat cap empremta en la història del cinema (“A diferència del teatre, on l’autoria està més repartida, en el cinema l’obra és dels directors”), i no va lamentar les seves experiències a Hollywood (“Els bons directors, siguin d’on siguin, no et deceben mai”). També va explicar amb senzillesa la seva marxa de Suècia per viure a França. “En la vida, coneixes gent amb qui vols estar, t’enamores i et vols casar. I jo ho vaig fer. A més, després de la mort de Bergman, a Suècia em malcriaven massa. Havia de fotre el camp”.

Un ‘remake’ fallit

El públic de Sitges no es deixa impressionar fàcilment, però el 2007 una opera prima francesa el va deixar en estat de xoc. A l’intérieur era un slasher de manual, és a dir, que la cosa anava d’una psicòpata intentant matar la protagonista fos com fos. La novetat era que la víctima estava embarassada i l’assassina, una meravellosa Beatrice Dalle, pretenia emportar-se la criatura sense esperar al part. L’angoixa de veure el ganivet avançar cap a una panxa prenyada de nou mesos tocava un nervi que el terror no havia explotat mai. I amb una intensitat tan boja que fregava la comèdia, A l’intérieur proporcionava una trepidant muntanya russa d’emocions que deixava l’espectador estabornit en la traca final.

Inside, el remake de Miguel Ángel Vivas que ahir va inaugurar el festival, pren la premissa d’ A l’intérieur i l’empaqueta en forma de producte asèptic que sembla destinat al mercat internacional del VOD (vídeo a la carta). Amb un repartiment internacional que inclou el reclam de Laura Harring (una de les protagonistes de Mulholland Drive), Vivas segueix de forma rutinària la plantilla d’ A l’intérieur durant la primera part fins que el guió de Jaume Balagueró i Manu Díez comença a moure’s cap al melodrama i perd el ritme amb derives massa explicatives. La destrossa és especialment dolorosa pel que fa al personatge de Harring, que en l’original francès sembla una força de la naturalesa i aquí només una dona pertorbada que inspira més pena que por. I així ho va manifestar un públic que va rebre la pel·lícula amb un sentiment més aviat glacial.

diumenge, 2 d’octubre del 2016

Sitges, l'última frontera del fantàstic

David Canto / Pantalla.cat

30/09/2016

Arts

Sitges, l'última frontera del fantàstic

Aquesta petita guia del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya us ajudarà a navegar per allà on no ha anat mai ningú

SURTDECASA

Foto:

Foto:

CEDIDA

Malgrat estar en missió permanent d'explorar nous mons, la nau estel·lar de SurtdeCasa Penedès s'atura cada any durant deu dies al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Aquesta petita guia ajudarà tots els tripulants a no passar per alt el més important del Festival de Sitges.

"Mig segle després 'Star Trek' segueix viva al cinema, a la televisió i al cor dels 'trekkies'"

50 anys de vols estel·lars. Un any abans que arrenqués la primera edició del Festival de Sitges, als Estats Units s'estrenava una sèrie de ciència-ficció que marcaria un abans i un després. Mig segle després 'Star Trek' segueix viva al cinema, a la televisió i al cor dels trekkies, que de ben segur que s'aproparan a Sitges a veure-hi la pel·lícula 'For the love of Spock', sobre el vulcanià més famós i l'actor que li va donar vida durant molts anys, Leonard Nimoy, o participar a la desfilada Star Trek Walk. En els nostres viatges, per cert, últimament hem trobat que la salutació vulcaniana s'ha estès molt, arreu:

Llarga vida i prosperitat al Festival de Sitges!
Bruixes, passarel·les i monstres. Si sou més de terror que de ciència-ficció, tranquils, que no us faltaran propostes. Una de les més esperades és 'Blair witch' d'Adam Wingard, que retorna al terror de 'The Blair witch project', que es va poder veure a Sitges el 1999. Un altre dels directors habituals del festival, Nicolas Winding Refn, presentarà la coproducció europea 'The neon demon', un thriller amb Elle Fanning introduint-se en el món de la moda. El cinema japonès també serà molt present al festival, amb propostes com 'Shin Godzilla', pel·lícula que recupera l'icònic monstre després del seu pas per Hollywood. I parlant de monstres, com sempre, el festival atraurà tot de zombis que desfilaran a la Zombie walk.
Punt d'atracció d'estrelles. Sitges no només atrau els zombis i trekkies. El festival compta sempre amb noms propis que desfilen per la seva catifa vermella, vinguts de diferents punts de l'univers. Aquest any brillen amb llum pròpia les estrelles Max Von Sydow, Christopher Walken, Paul Schrader, Walter Koenig, Barbara Crampton, Bruce Campbell, Ruggero Deodato i Terele Pávez, que hi reculliran premis, i altres que hi presentaran els seus treballs, com Rob Zombie i Sheri Moon, Dominic Monaghan, Dolph Lundgren, o l'esmentat Nicolas Winding Refn.

Cinema de tot l'univers conegut, i del més proper: Els visitants més veterans de la galàxia recordaran la impactant 'À l’intérieur', que es va veure a Sitges el 2007. Aquest any la pel·lícula inaugural és la producció catalana 'Inside', una nova versió de la mateixa història, escrita per Jaume Balagueró i Manu Díez i dirigida per Miguel Ángel Vivas, que ja va ser a Sitges amb 'Secuestrados'. A la secció oficial també competiran les catalanes 'Pet', de Carles Torrens, i 'Proyecto Lázaro', de Mateo Gil. A Noves Visions destaca 'La propera pell' d'Isaki Lacuesta, i entre els passis especials hi haurà 'Un monstre em ve a veure' del barceloní J.A. Bayona, reservat per a escoles.
Altres realitats, altres pantalles. Si la teletransportació o la propulsió per curvatura ja no us sorprenen, potser podeu acostar-vos a la sala de Samsung Sitges Cocoon, que promet impactants i terrorífiques experiències immersives gràcies a ulleres de realitat virtual. I si voleu més de distància amb la pantalla, també podeu optar per la programació televisiva fantàstica, amb novetats com les 'Historias improbables' que adapten narracions curtes del mestre del gènere Neil Gaiman.

Sitges, plató fantàstic. D'entre els amics del Festival de Sitges un dels més entranyables i dels que més vegades l'ha visitat és sens dubte Takashi Miike. Aquest any no se'l veurà durant aquests deu dies però sí serà a Sitges ben aviat perquè hi rodarà la seva nova pel·lícula 'JoJo 's Bizarre Adventure: Diamond Is Unbreakable', adaptació del manga d'Araki Hirohiko. A banda del Japó i de Sitges, a Catalunya el rodatge també tindrà lloc a Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Barcelona i Sant Pol de Mar. L'estrena al Japó està prevista per l'estiu de l'any que ve, així que esperem que Miike visiti de nou el festival per presentar-la!

Més informació:

Web del Festival de Sitges

dissabte, 1 d’octubre del 2016

La catifa vermella del Festival de Cinema de Sitges

Cinema

La catifa vermella del Festival de Cinema de Sitges

Max Von Sydow, Christopher Walken, Terele Pávez i Nicolas Winding Refn són alguns dels noms més destacats

Redacció | 01/10/2016 a les 11:22h

Especial: Sitges 2016 - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

Arxivat a: Cultura , Àngel Sala, Christopher Walken, Max von Sydow, Festival de Cinema de Sitges

L'actor Max Von Sydow | Flickr

El Festival de Cinema de Sitges ha fet pública la llista d’estrelles que passaran per la catifa vermella de l’Hotel Melià a partir del proper divendres 7 de setembre. Barbara Crampton, Bruce Campbell, Ruggero Deodato, Terele Pávez; figures com Rob Zombie, Sheri Moon, Nicolas Winding Refn. Ara bé, els noms més destacats són Max Von Sydow i Christopher Walken que rebran dos premis honorífics per la seva trajectòria.

A l’exterior de l’Hotel Melià, els espectadors podran participar en el Samsung Sitges Cocoon, projecte que ofereix una experiència immersiva a través d’un dispositiu Samsung Gear VR amb Galaxy S7 i uns auriculars que li permetran explorar nous mons i submergir-se de ple en l’acció, decidint on vol dirigir la seva mirada en qualsevol moment del relat.

Segons Àngel Sala, director del Festival, “amb la implementació d’aquesta àrea dedicada a l’univers de la realitat virtual i el cinema immersiu, el Festival de Sitges fa un pas endavant en el seu compromís per mostrar al públic, l’últim i el més avançat en formats de producció i exhibició audiovisual”.

Un dels títols d’aquesta secció serà Catatonic, història ambientada en un manicomi en el que el públic es sotmet a un passeig sensorial terrorífic i impactant. El pacient, equipat amb el dispositiu de realitat virtual Samsung Gear VR sincronitzat a una cadira de rodes mèdica creada ad hoc, viu en un entorn virtual tot el pes de la bogeria al seu voltant.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)